La millor informació del ValènciaCF en valencià

La Reial Societat s’escapa viva de Mestalla
,

La Reial Societat s’escapa viva de Mestalla

COMPARTIR

València i Reial Societat empataren a zero en un partit molt disputat que va tindre una part per a cada equip. La primera va ser dominada pels d’Imanol Alguacil que feren valer la seua superioritat al mig del camp, però en la segona, amb un canvi de sistema i l’entrada dels jugadors importants que havien descansat, el València va fer mèrits suficients per a emportar-se la victòria i tan sols la falta de punteria als metres finals va evitar el triomf. Una segona part que deixa molt bones sensacions per a la copa i per al que queda de temporada.

I és que el València afrontava el partit davant la Reial Societat després d’accedir a les semifinals de la Copa del Rei i amb l’objectiu d’aferrar-se a la zona alta de la classificació. El tren per a Europa via lliga passava per Mestalla i Bordalás, tenint en compte que en tres dies es juga una semifinal, va refrescar l’equip. Ni Hugo Duro, ni Guedes, ni Soler, ni Diakhaby eren de la partida. Sí que ho eren els tres fitxatges, Mamardashvili, Mosquera i Maxi Gómez.

El València va arrancar amb el sistema que tants bons resultats va donar a la primera part al Wanda Metropolitano. 5 defenses amb Foulquier-Cömert-Mosquera de centrals, trivot al mig del camp amb Guillamón-Ilaix-Yunus i dalt, Maxi fixant als centrals i Bryan Gil amb més llibertat. Per la seua banda, la Reial Societat també va introduir algunes novetats, però amb un onze més reconeixible amb el clàssic 4-3-3 on Oyarzabal, Rafinha, Portu o Mikel Merino escortaven el noruec Sorloth.

Diferències a la sala de màquines

Amb un onze ple de novetats, amb la ressaca copera i davant d’un gran equip, el repte per als de Bordalás era gran i així es va veure sobre la gespa als primers minuts, on la Reial Societat portava el pes del partit i el València replegava i després de recuperació tractava d’eixir amb velocitat pels costats. Rafinha, Merino, Zubimendi i Oyarzabal marcaven el ritme del partit i la Reial acumulava aproximacions a l’àrea de Mamardashvili, que va evitar el primer dels d’Imanol amb una gran parada a remat de Le Normand.

La sala de màquines dels de San Sebastian és cosa major. Durant tota la primera part es van imposar al centre del camp del València i van nodrir de balons a un incisiu Portu que va ser un mal de cap per als centrals valencianistes amb els seus desmarcs de ruptura a l’espai. Encara que a l’exvalencianista li va faltar claredat als metres finals, va provocar sensació de perill i córners per als d’Imanol, que en van traure fins a 8 als primers 45 minuts.

El València, amb la carència de futbol habitual i agreujada per les rotacions, ho confiava tot a una transició ràpida després de recuperació o a forçar algun error en l’eixida de baló del rival. I en una d’aquestes, Gayá va centrar i Maxi va caure a l’àrea reclamant penal, però ni Sánchez Martínez ni el Var ho van considerar així en una acció similar a la que li va costar el penal a Cömert davant el Cadis. La clàssica doble vara de medir.

Els minuts finals de la primera part van ser els millors del València. Guiats per un elèctric Bryan Gil que demanava el baló, guanyava metres i xafava àrea. El gadità juga amb dos marxes més que els seus companys i això agrada a Mestalla, que li ho fa saber al jove extrem a la mínima que pot.

Pas endavant

Al descans, Bordalás va retirar a Mosquera, que tenia targeta i va donar entrada a Soler. Amb aquest canvi, també hi va haver canvi de sistema i el València va passar a jugar amb 4-4-2 amb Guillamón de central, Soler al doble pivot i Bryan Gil i Foulquier per bandes. Gayá va provar a Remiro des de la frontal i Maxi a punt va estar de rematar dins l’àrea en uns primers minuts que feien presagiar un pas endavant del València. Amb Soler i el canvi de sistema el València va començar a jugar molt millor i a xafar amb assiduïtat l’àrea de Remiro.

Soler i Ilaix organitzaven, Yunus es movia entre línies i per banda esquerra la societat Gayá-Bryan Gil portava desequilibri. El València s’havia refet del domini visitant i governava el partit, encara que sense encert als metres finals. Bryan Gil va tornar a alçar Mestalla amb una passada a l’espai que va deixar sol a Maxi davant Remiro, però l’uruguaià va perdonar el primer de la vesprada. Maxi, tot i haver canviat l’actitud, segueix negat de cara a gol. No obstant això, en la retina dels aficionats queda la gran acció de Bryan Gil, el millor home del partit.

El València seguia i seguia i Bordalás va donar entrada a Guedes en lloc del lesionat Cömert. Foulquier va passar a jugar de central i Guedes de davanter. Artilleria pesada per a emportar-se els tres punts als minuts finals. A punt va estar Maxi altra vegada d’aplegar a rematar un centre ras de Yunus, però el baló es va passejar per l’àrea de Remiro sense trobar rematador. I amb aquest context, Bordalás va ficar tota la carn al torrador amb Marcos André i Hugo Duro, que entraren per Maxi i Yunus. 

Amb tota la pólvora al camp, els homes de Bordalás inclinaren el camp cap a la porta de Remiro i Bryan Gil va tindre dos grans ocasions. La primera amb un mà a mà que va desviar Remiro i la segona amb un tir creuat que va rebutjar la defensa. El conjunt del Túria feia mèrits per a anar per davant al marcador, però el gol no aplegava. Mestalla apretava i reclamava als seus jugadors que posaren ràpidament la pilota en joc. Mestalla volia la victòria.

Als últims minuts i amb més cor que cap, el València es va mostrar imprecís en les accions i no va poder concretar cap acció que donara els tres punts. Finalment, empat a zero en un partit en el qual el València va meréixer més, però en el qual va faltar claredat als metres finals.