La intrahistòria de l’arribada de Raba

L’arribada de Dani Raba al València CF no és un simple reforç d’estiu, sinó la conseqüència d’un procés intern marcat per un canvi en la forma de procedir del club (el temps dirà si a millor). El seu nom ja figurava en l’agenda abans que Ron Gourlay assumira el càrrec de CEO de Futbol, però va ser en el viatge a Singapur de Javier Solís i Carlos Corberán quan l’operació es va posar damunt la taula com una prioritat. En aquella trobada, Kiat Lim va escoltar de primera mà les peticions del tècnic i, amb el suport de Gourlay, va donar llum verda al moviment.

El fitxatge de Raba va funcionar com a front comú entre l’estructura existent i la nova direcció esportiva. Mentre alguns noms van quedar descartats en aquell mateix cónclave –com Javi Muñoz o Neyou–, el de Raba es va mantindre viu per la insistència de Corberán, que valorava tant el seu rendiment com les condicions contractuals que oferia el mercat. A més, el jugador finalitzava contracte amb el Leganés i estava en el punt de mira d’altres clubs, fet que va obligar el València a actuar amb rapidesa.

Després del viatge, Miguel Ángel Corona va rebre el mandat de concretar l’operació en els termes pactats: dos anys de contracte i un impacte econòmic assumible dins del límit salarial. De fet, ocuparà menys espai del que deixà Rafa Mir. Raba, conscient d’eixe interès sostingut i de la confiança que li han transmés tant Corberán com Corona, no va dubtar. Així es va tancar una operació que simbolitza el pas del vell model al nou en el València CF.