Julen Agirrezabala: “Es poden fer coses molt boniques”

Julen Agirrezabala ja és oficialment nou jugador del València CF. En la seua presentació com a porter valencianista, el guipuscoà ha mostrat una gran il·lusió per iniciar esta etapa a Mestalla. “Només em centre en esta temporada i en donar el màxim rendiment. El futur el decidiran els clubs, però jo vull aportar tot el que tinc al València”, ha explicat amb determinació. Procedent de l’Athletic Club, el jove porter arriba cedit amb ganes de consolidar-se a l’elit i considera que el València “és un club històric, amb una afició i un ambient que es veu en pocs estadis. Tenia ganes de viure-ho com a local”.

Agirrezabala ha detallat com va ser el procés fins al seu fitxatge, reconeixent que “hi va haver un poc d’incertesa”, però que sempre va transmetre als seus agents el seu desig de vindre: “Volia que es fera realitat el més prompte possible. Per sort, estic ací des de la segona setmana de pretemporada per poder treballar amb normalitat”. El basc ha destacat la confiança que li han donat tant Corberán com el club: “Les primeres converses les van tindre els agents, però després vaig parlar amb el míster i em van transmetre moltes ganes de fer les coses bé. És el millor lloc per créixer i no vaig tindre cap dubte”.

També ha parlat de la competència amb Dimitrievski i la resta de porters: “És una competència molt sana. He pogut parlar amb Dimitrievski, Rivel, Vicent, Raül o Nil i tots treballem amb un mateix objectiu. Mamardashvili és un gran porter i ha donat molt al club, però jo vinc a ser Julen, no a substituir ningú”. Pel que fa a les expectatives per a esta temporada, ha afirmat que “no s’ha parlat d’un objectiu classificatori concret, però sí que tenim un equip amb el qual es poden fer coses molt boniques. El camí és anar partit a partit, consolidar les idees del cos tècnic i competir cada jornada”. També ha tingut paraules d’agraïment per a Hugo Guillamón, amb qui té relació prèvia: “Em va parlar molt bé tant del club com de la ciutat, i això em va confirmar que este era el lloc on havia d’estar”.