Jaume, en el seu comiat: “El València necessita estabilitat per a tornar on es mereix”

Jaume Doménech deixarà el València CF el 30 de juny, posant fi a una etapa de dotze temporades al club, deu d’elles al primer equip. A 34 anys, el porter d’Almenara busca un nou destí on poder competir amb regularitat, una oportunitat que no ha tingut en els últims anys a Mestalla.

El capità ha sigut una figura clau en el vestidor, vivint moments difícils com les dos temporades en què l’equip va fregar el descens. Tot i la seua professionalitat i compromís, només ha disputat 15 partits en quatre anys. Amb 122 partits oficials, se situa en el Top-10 de porters amb més presències en la història del club, destacant la final de Copa del Rei del 2019, quan celebrà el títol emulant Quique en 1954. Hui, el gat d’Almenara s’ha despedit en una roda de premsa a Mestalla:

Gratitud i futur
“Gràcies a tots pel suport i estima. Sempre seré un valencianista més“, va afirmar el porter. “S’acaba la meua etapa ací, però quan acabe com a jugador, estic segur que podré tornar a lluitar pels interessos del València“.

Records inesborrables
Doménech va destacar moments clau, com la temporada 2018-19: “Ho recorde tot perfectament. Va ser una etapa de glòria: Champions i la Copa del Centenari. Fins a l’última cançó que vaig escoltar abans d’arribar a l’estadi… Vaig tindre els pèls de punta”.

Sacrifici i consell
Va reconéixer les dificultats de la seua carrera: “Va haver moments crítics, dubtes… Els meus pares van ser clau. Li diria (al jove Jaume) que continue, que no tinga dubtes”.

Sobre l’equip actual i Corberán
Va elogiar a l’actual staff tècnic: “Corberán i el seu equip no deixen detall en l’aire. La seua dedicació extra és clau perquè continuem creixent”. Sobre el vestuari, va confiar en el lideratge de Gayà: “Mai hi ha ningú imprescindible. El buit que deixe l’ocuparan entre varis“.

Crítiques vetlades a la inestabilitat
Va demanar estabilitat per al club: “Molts canvis alteren. El jugador necessita sinergia entre entrenador i grup, i mantindre-la en el temps. El València necessita estabilitat per a tornar on es mereix“. Sobre Peter Lim, va evitar aprofundir: “Amb tot respecte, hui no és el dia de parlar d’això. Hi ha decisions difícils d’entendre“.

Superació personal
Parlant de la seua evolució, va admetre: “Abans lligava ser competitiu a estar en el camp. Em frustrava, vaig tindre mals comportaments… Vaig treballar amb un psicòleg. He complit tots els meus somnis”.

L’emotiu comiat
Sobre l’homenatge de l’afició, es va mostrar commogut: “Ni en els meus millors somnis podia esperar una cosa així. L’estima del valencianisme és el meu major premi”.

Jaume va tancar la seua etapa “super satisfet”, però amb fam de continuar competint: “M’he buidat al 100%, però tinc molt per donar“. Un adeu que sona a “fins prompte”.