CRÒNIQUES  PRIMER EQUIP  

Ilves-VCF: Millors sensacions en el tercer test blanquinegre (1-4)

Per Blanquinegres · 30 Juliol, 2016

Tercera prova còmoda i plàcida per als homes d’Ayestarán en este viatge exprés a terres de Finlàndia per tal de commemorar el 85 aniversari del conjunt finès. Amb dos equips per a les dos meitats el VCF no va tenir cap problema per resoldre els problemes més o menys de perill ocasionats pel rival d’esta vesprada. Segona victòria de la pretemporada per 4 gols a 1

La primera meitat va ser arreglada en poc més de 22 minuts d’encontre. Amb Alves a la porteria, defensa de quatre per a Cancelo, Santos, Orban i Lato, centre de tres per a Enzo, Soler i Eugeni i dalt Aridai, Rodrigo i Paco Alcácer. Prompte, molt prompte, al quatre, Aridai obria el marcador aprofitant una molt bona internada per dreta de Cancelo que connectava amb el davanter canari superant l’esquena de la defensa per espentar la pilota al fons de la xarxa. Amb el domini al marcador, el quadre blanquinegre aconseguia guanyar en confiança amb la pilot als peus. Un dels màxims responsables d’este aspecte era Enzo Pérez, capità en la jornada de hui.

Abans d’arribar al primer quart d’hora, l’Ilves va estar aprop de posar les taules a l’electrònic després d’una dolorosa errada de Diego Alves que va saber solucionar amb dos parades de molt de nivell. Tot seguit esta errada, Paco Alcácer ampliava diferències al marcador amb el 0-2. Participació excelsa de Rodrigo amb l’assistència i Enzo Pérez en l’inici de la jugada.

Amb el rival totalment entregat, Rodrigo va tornar a colpejar al marcador. L’hispà-brasiler feia el 0-3 al 22 del primer acte. Amb la comoditat evident del resultat, el VCF es prenia un respir i permetia vore bones connexions del conjunt local que no passaven a majors. Abans d’arribar al 45’ els xics de Pako pogueren ampliar diferències però el primer acte arribava a la seua fi. A l’espera de vore les prestacions de la segona unitat al segon temps de 45 minuts.

Sivera, Nacho Vidal, Abdennour, Vezo Gayà, Medrán, Soler, Eugeni, Fede, Mir i Mina va ser la travessa de Pako Ayestarán per a l’inici del segon temps. Un segon temps en el que continuaren Soler i Eugeni. Amb el partit liquidat, la pluja va ser la major sorpresa del segons temps junt al gol de penal que Santi Mina va convertir al minut 58. La jugada i la definició va ser obra del davanter gallec que s’afegia a la festa dels davanters valencianistes Alcácer, Aridai i Rodrigo.

La roda dels canvis continuà amb l’eixida de Dani Parejo que tornava a competir desprès de quedar-se a zero minuts en l’últim amistós davant el Feyenoord. L’australià, Mat Ryan també va suplir a Sivera. Curiós el pla dissenyat per Ayestarán en este partit, repartint minuts per a tots tres porters que estan realitzant la pretemporada.

La nota negativa del partit va ser el gol local que permetia sumar-se a la seua festa, la del 85 aniversari del conjunt nòrdic. Yunus al 63’ aprofitava una pilota morta prop de l’àrea xicoteta per afusellar a Ryan que poc va poder fer per evitar el gol de l’honor de l’Ilves.

Arribat el 90’ el marcador ja no va patir cap canvi substancial més. Evidentment, la qualitat col·lectiva de l’Ilves va servir per vore el domini valencianista al llarg de tot l’encontre, pel que lluny del resultat unflat poc més és pot destacar. El que si es pot traure com a positiu és el treball continuat al llarg de tot l’encontre amb el que omplir la motxilla de la confiança dels jugadors valencianistes. Els de Mestalla deixaran darrere Finlàndia per tal de treballar estos propers sis dies a terres angleses i prosseguir amb les millores i les proves programades.