Helguera explica el seu malson al València i amb Emery: “Ens separaven, em feia la vida impossible”

A l’estiu del 2007, Iván Helguera eixia lliure del Reial Madrid cap al València, club on any i mig després s’acabaria retirant. L’exjugador en el pòdcast Offsiders ha recordat la seua etapa al conjunt che. Un període marcat per complicats moments esportius, ja que en el seu primer any quasi descendeixen amb Koeman i recorda la seua mala relació amb Unai Emery.

“Vaig arribar a València, una ciutat meravellosa, però amb una afició dura, difícil. Aquell any a més va ser complicat. Però per a mi el més difícil va ser arribar al València del Reial Madrid. Per les expectatives que hi havia i per aquell que va passar amb Mijatovic, els valencians amb el Madrid no tenien massa feeling. Va ser prou complicat perquè era una cosa que no m’esperava”, va començar assenyalant.

Així mateix, va voler recordar tots els problemes extraesportius que tenia el club en aquell moment: “El València em pareixia un gran equip, però el vam passar molt malament a nivell d’entitat. Vam tindre tres presidents, tres directors esportius, anàvem segons i van acomiadar a Quique Flores. No féiem un futbol magnífic però anàvem segons. A partir d’ací va ser un desastre i ens vam salvar de sort”, va destacar. A més declara que com el passaven tan malament molta gent el catalogava de madridista quan afirma que ell defenia al València i tenia moltes ganes.

Malgrat tot això, el seu vertader malson va arribar amb Emery com a entrenador: “Això repercuteix molt en els jugadors perquè era una bogeria. Una cosa que havia d’haver sigut meravellosa es va convertir en un any molt difícil. De fet, va ser tan difícil per a mi que vaig deixar el futbol. Jo amb Emery era horrible, m’emportava fatal i tinc anècdotes molt males. Crec que és un bon entrenador, però gestionant equips i com a persona és prou complicat. Vam xocar molt prompte i entre unes coses i altres el València se’m va fer etern”.

Els seus frecs amb Emery no quedaven en això. Helguera va afirmar: “no aguantava més la situació, em feia la vida impossible”. Tanmateix, l’exdefensa assegura que va viure moments molt difícils amb els aficionats: “Vaig eixir una vegada al camp que vàrem perdre amb el meu fill i hi havia gent que volia pegar-me. Estàvem per a baixar l’equip, em catalogaven de madridista pel carrer”.

Per totes aquestes raons va decidir retirar-se: “Després d’acabar em volien equips, però estava malament del genoll, va nàixer el meu segon fill i de cap vaig acabar boig. Estava tan cremat que vaig dir de no jugar més”.