Héctor Rodas explica la negociació amb Etta Eyong i el València

La possible incorporació d’Etta Eyong al València en les últimes hores del mercat va estar molt més lluny de convertir-se en una negociació del que podia semblar. Héctor Rodas, director esportiu del Llevant, ha explicat ara com es va produir el contacte entre els dos clubs i ha precisat que l’operació no va arribar a avançar més enllà d’una primera telefonada del València per informar-se sobre la situació del davanter.

«Etta, hi va haver una telefonada del VCF per informar-se i ja no n’hi va haver una altra. Després em vaig sorprendre…», va explicar Rodas, en referència a les declaracions de Gourlay en què el màxim responsable del València negava que haguera existit una negociació per l’atacant.

El testimoni de Rodas aporta així un nou matís al que va passar en el tram final del mercat. En aquell moment, Etta Eyong havia aparegut com una alternativa d’última hora per al València després que es frustraren les opcions de Pedro Gonçalves i Marvin Ducksch. El nom del davanter del Llevant va arribar a l’entorn valencianista a través del futbolista i del seu agent, Carlos Sureda, de LIAN Sports, que tenien el mandat de buscar una eixida per al jugador per motius econòmics.

El València va decidir, efectivament, informar-se sobre les condicions de l’operació i va contactar amb el Llevant. Tanmateix, segons el relat que ara ofereix Rodas, aquella comunicació no va tindre continuïtat. No hi va haver una successió de contactes ni una negociació prolongada entre les dues entitats.

Això encaixa amb la informació publicada quan es va tancar el mercat: el Llevant havia fixat unes condicions molt concretes per deixar eixir Etta Eyong. La proposta era de 10 milions d’euros pel 100% dels drets del futbolista o entre 5 i 6 milions pel 50%.

Aquelles xifres quedaven fora de l’escenari que manejava el València per a l’últim dia de mercat. El club de Mestalla necessitava un davanter, però no contemplava fer una inversió d’eixe calibre per l’operació. Per això, el contacte no va anar més enllà d’un primer intercanvi d’informació.

D’aquesta manera, la història d’Etta Eyong es pot entendre més com un contacte entre clubs que com una negociació frustrada. El València va preguntar per la situació del davanter i va conéixer les exigències del Llevant, però, una vegada posades damunt de la taula, les postures no van arribar a evolucionar cap a una negociació real. La informació publicada després del tancament del mercat ja apuntava que no hi havia hagut un intercanvi prolongat de propostes.