La millor informació del ValènciaCF en valencià

Camarasa, tota una vida en blanc i negre
,

Camarasa, tota una vida en blanc i negre

COMPARTIR

728-90

Paco Camarasa és una de eixes figures que exempliquen tot allò que vertebra una institució a nivell emocional. Una veu autoritzada per valorar, explicar i analitzar el que és el València CF. Un VCF al qual es va abraçar quan, amb 13 anys, aquell xiquet de Rafaelbunyol passava a formar part de la pedrera valencianista i d´on mai ha retirat les seues arrels. 433 partits oficials el contemplen com a jugador profesional, repartits en 11 temporades i coronats amb un títol. Aquella Copa del Rey del 1999 on, malgrat les continuades lesions no el van permetre gaudir com cal, va deixar aquella icònica imatge junt a Gaizka Mendieta alçant la sisena Copa de la història del club.

La història de Paco està rodejada de futbol i, en el seu cas, de valencianisme. Son pare, Vicent Camarasa, va ser capità del Llevant UD als anys 60, mostrant ixa genètica de líder que ha acompanyat a la família Camarasa. A més, el seu germà menut, Higinio, també va estar inmers en el món de l´esport rei, encara que a Segona Divisió. La trajèctoria de Paco no es podria entendre sense el València CF, on va accedir en el 1980 amb només 13 anys. Huit anys després, en el 1988, va ser una figura amb molts honors en el futbol nacional i internacional, Alfredo Di Stéfano, qui va confiar en les qualitats de Camarasa i el feu debutar al primer equip. No obstant això, la seua presència va ser bastant testimonial durant aquella temporada, i no va ser fins la temporada 1990-1991 quan es va assentar en l´eix de la reraguarda valencianista.

Més enllà del seu sentiment pel club, les lesions també van ser una constant durant gran part de la seua carrera a l´equip de la Capital del Túria. A més, unes polèmiques declaracions del capità sobre la gestió del vestidor que feia Héctor Cúper, al qual va acusar de que li estava “fallant el tracte humà”, va provocar que el tècnic el separara de la dinàmica del grup. Camarasa, davant aquesta decissió, sol.licità entrenar-se i competir amb el València B, ja que la seua principal il.lusió sempre era vestir els colors blanc i negres.

No obstant això, els seus continuats problemes físics, especialment al Tendó d´Aquiles, van motivar la seua decissió de tancar la seua etapa al club valencianista i, en conseqüència, al futbol profesional al finalitzar el seu contracte. Des de la seua retirada Camarasa ha sigut un home versàtil dins de la disciplina valencianista, on s´ha mantés 13 anys més. En primer lloc va ser segon entrenador al València Mestalla i, en 2017, quan Voro es va fer càrrec del primer equip, va passar a ser delegat, on es va mantindre fins la seua destitució en la jornada d´ahir.

La seua sintonia amb la plantilla era total, i van ser els propis jugadors els que van dentindre el seu acomiadament quan la propietat va cesar a Marcelino García Toral i el seu cos tècnic al setembre de 2019. No obstant això, amb la temporada finalitzada, Meriton Holdings continúa amb la seua regeneració total dins de l´estructura del club, procés on Camarasa entrava de ple per la seua vinculació amb l´anterior cos tècnic, especialment amb el segon entrenador Marcelino, l´asturià Ruben Uría.

14 anys com a jugador i 13 anys com a membre del club, però tota una vida defensant els colors del València CF. Camarasa no pot dir allò de complir el somni del seu pare, capità i figura reconeguda dins del Levante UD, però sí pot afirmar que durant molts anys va portar fins a l´extrem la seua major ambició: passejar per qualsevol racó, amb orgull, l´escut del València CF.

SHEIN Many GEO's