“En aquests casos val més posar-li cor que tindre nom”

El partit contra el Villarreal va ser molt exigent, tan físicament com pel que fa a pressió per als jugadors. És en aquestes situacions on es veu la gent realment capacitada per a “tirar del carro” i qui es veu superada per la situació. La falta d’experiència de la plantilla en situacions tan delicades com la de lluitar per la salvació de l’equip es nota, i cada vegada queden menys partits.

Però hi ha vegades on aquestes situacions tan negatives porten algunes sorpreses positives, ja siga en estats de forma i mentals bons, o el descobriment de jugadors vàlids. Aquesta última ha sigut la que s’ha emportat Rubén Baraja en aquestes últimes setmanes.
I és que les baixes en forma de lesió o de sanció que ha patit l’equip en els últims partits, han provocat que Baraja li donara l’oportunitat a jugadors del Mestalla de poder ajudar l’equip, i realment, aquests han causat una molt bona impressió tant en l’entrenador com en l’aficionat.

Primerament el cas més notori ha sigut el de Javi Guerra, el qual ja va tindre prou minuts al partit d’Elx, on va entrar al descans substituint a un Nico González que patia marejos a causa d’una balonada. El de Gilet va fer un bon partit, on va jugar tranquil i va ser un bon actiu en el centre del camp. Després contra el Valladolid va ser l’heroi, marcant el gol que donava la victòria al València en el descompte, el qual va ser un autèntic golàs per cert. I per a rematar el partit d’ahir contra el Villarreal, que no s’ha de oblidar que és un equip molt superior pel que fa a plantilla actualment i que juga per llocs europeus, on va estar descomunal, guanyant duels, posant la pausa quan calia, ajudant activament en atac i en defensa i sobretot donant-ho tot durant els 90 minuts.

Diego López també és un cas molt interessant, ja que és el típic jugador que deixa tot en el camp. Ja porta disputant alguns minuts durant les últimes setmanes, però ahir va eixir durant el descans substituint a Yunus Musah. Un Musah que des de fa uns mesos no és el mateix d’abans i que potser la raó siga l’anteriorment esmentada pressió que té jugar en una situació esportiva com la que té l’equip actualment. Diego va ser un punyal per la banda, descol·locant la defensa dels groguets amb la seua velocitat i el seu regat i tenint vàries oportunitats per a fer gol.

El cas d’Alberto Marí és el menys notori, però que també ha demostrat estar preparat per a l’oportunitat. Ahir li anul·len un gol que podria haver sigut el de la victòria. El davanter sempre que ix al camp rendeix bé i es veu que posa molt de la seua part en cada disputa i en cada jugada.

El que està clar és que aquests joves mereixen tindre més pes en l’equip actual, ja que han demostrat estar capacitats per a poder ajudar des de ja i que si cal seure a algun jugador que no estiga en un estat de forma o mental apte, que es faça. Rubén Baraja ho sap i ja ha demostrat que no li tremola la mà quan ha de prendre decisions, com ja hem vist en el cas d’Hugo Guillamón, qui venia sent important durant tot l’any i que ha vist que el seu lloc l’ha ocupat Javi Guerra. En aquests casos, de vegades , val més posar-li cor que tindre nom.