El VCF apuntala el futur a base de renovacions
Per Blanquinegres · 08 Agost, 2015
Des de feia uns anys el VCF exercia el seu poder de renovar als jugadors per posteriorment vendre’ls. Eren les conegudes ‘reno-ventes’ i el context en el que passava el Club obligava a aquells moviments, o almenys eixa era la versió del que s’enviava des del consell d’administració. El projecte esportiu era el de menys, per tal de poder afrontar els préstecs que ofegaven al Club de Mestalla.
Aixó era la forma d’actuar de l’entitat fins fa unes campanyes, precisament amb l’arribada de Amadeo Salvo a la presidència del Club i continuada ara amb la nova família que s’ha sumat a la gran família valencianista, Meriton, junt el senyor Lim i el seu equip.
Amb el futur social més que garantit, la S.A. que és el VCF per fi comença a comportar-se com un Club de Futbol. Des de la temporada passada, l’equip valencianista ha vist com el projecte guanyava en consistència i credibilitat amb les renovacions de jugadors claus, els quals travessaven el seu futur al blanquinegre. Parlem per exemple de Diego Alves, qui sense tindre clar el futur de la pròpia entitat signava la seua renovació per seguir defensant la porteria de Mestalla fins el 2019.
Este era el primer de molts altres que durant la passada campanya han anat passant per els despatxos situats a la Plaça de l’Afició per rubricar la seua firma als nous contractes. Antonio Barragán, Nuno Espírito Santo, Paco Alcácer, Jose Luis Gayà, Javi Fuego, Dani Parejo i Pablo Piatti l’últim en ser renovat. A més a més cal mencionar les prolongacions i confirmacions dels casos especials com els de Rodrigo Moreno, André Gomes i Joao Cancelo.
10 jugadors que d’alguna forma han dit ‘Sí’ al VCF fins al 2021 en alguns casos i a la que encara caldria afegir la de Sofiane Feghouli, qui podria ser el següent en estampar la seua signatura. D’esta forma el VCF s’assegura el futur per a les pròximes temporades. Unes senyals de que el VCF busca dotar-se amb un bloc consistent que torne a conduir al VCF a les glories passades, sense ferir-se amb adéus prematurs, com ocorria a temporades d’antany.
