El valencianisme unit al voltant del “Nunisme”
Per Blanquinegres · 14 Octubre, 2014
Amb l’arribada de Nuno Espírito Santo, a la banqueta de Mestalla, moltes veus van alçar-se en forma de crítica per les formes i condicions de l’aterratge del preparador portuguès, esborrant del mapa a l’anterior tècnic, Juan Antonio Pizzi.
Afortunadament però, més de 3 mesos després i alguna cosa de futbol, han fet caure aquell castell d’opinions negatives, com si d’un castell de naips es tractara, per fonaments sòlids que, per el moment, no tomben a l’entrenador blanquinegre.
Uns fonaments que com si d’una religió es tractara, té els seus seguidors. Eixos feligresos son; el seu vestidor i el valencianisme.
El seu vestidor conviu i treballa amb el portuguès entrenament rere entrenament. Amb la personalitat d’un bon pare, Nuno ha aconseguit que els seus pupils, creguen cegament en el seu treball, protegint a les rodes de premsa o impartint justícia sobre el verd, així Nuno ha unit a un vestidor, blanquinegre, orfe d’este tipus de caps de vestidor, els últims anys.
L’altre grup fidel al recent “Nunisme” és, l’afició, que també té els seus motius per tal d’expandir la seua paraula per el mon. La dialèctica senzilla i directa cap al seguidor ché, es ben rebuda. Les mencions que fa Nuno a cada compareixença pública sobre l’afició ha trobat el seu canal d’agraïment i de resposta mútua. Com ja li ocorreguera durant la seua estança a Rio Ave FC, Nuno, ha calat al fons del seguidor valencianista.
Nuno Espírito Santo, heroi del Rio Ave
Com hem dit, Nuno al Rio Ave era idolatrat. Ell va ser el pare de l’explosió del club de Vila do Conde les dos últimes campanyes a la lliga del país veí i de les dos finals disputades per els blanquiverds la temporada passada, i del mateix mode el futbol esta marcant el seu camí al València CF. 7 jornades, 5 victòries, 2 empats, cap derrota, 17 gols, 4 en contra i a un partit de superar el rècord del Club en ratxa de partits.
Per tant, Nuno Espírito Santo ha aconseguit en més de 100 dies fer caminar equip i valencianisme cap al mateix camí, involucrant a tots com parts inseparables, per tal d’abastar el mateix objectiu.
