El València ho intenta fins al final, però es queda a mig camí

El València CF va deixar escapar aquest diumenge a Mestalla una victòria que havia buscat amb insistència i que, per joc i ocasions, va arribar a semblar possible. Els de Mestalla van reaccionar després del descans, van igualar un 0-1 advers, van tornar a sobreposar-se al segon colp de la Reial Societat i van arribar als últims minuts amb l’empat a dos. Però quan el partit semblava encaminar-se cap al repartiment de punts, Barrene va marcar en el temps afegit i va deixar el conjunt valencianista sense premi: 2-3.

La derrota deixa una sensació especialment amarga perquè el València va tindre arguments per a haver guanyat, però també va mostrar algunes de les mancances que acaben explicant el resultat. L’equip va generar, va competir i va reaccionar, però li va faltar contundència en les àrees i, sobretot, control en els moments decisius.

El partit va començar amb ritme alt. Dimitrievski va haver d’intervindre ben prompte amb una doble parada després d’una falta lateral de la Reial Societat. La resposta valencianista va arribar immediatament en forma de contraatac, amb Danjuma buscant Javi Guerra amb un centre al qual el migcampista no va arribar.

Amb el pas dels minuts, el València va començar a controlar més la pilota i a acumular arribades. L’equip tenia més presència en camp contrari, però li costava transformar eixe domini territorial en ocasions realment clares. I la Reial Societat, més còmoda esperant el seu moment, va colpejar primer.

Al minut 26, una bona combinació ofensiva del conjunt txuri-urdin va acabar amb Sucic enviant la pilota a l’escaire. 0-1 i tocava remar contra corrent.

El València va buscar l’empat abans del descans i va tindre una oportunitat molt clara després d’un perillós passe ras de Danjuma dins de l’àrea. Hugo Duro es preparava per a rematar, però Jon Martín va aparéixer en l’últim instant. Abans del descans, Dimitrievski també va evitar el segon gol visitant amb una bona intervenció davant d’Oyarzabal.

Una reacció que va meréixer més

El pas pels vestidors va canviar la dinàmica. Otorbi va entrar per Ugrinic i el València va augmentar la intensitat ofensiva. Els locals van començar a acumular córners, arribades i possessions cada vegada més pròximes a l’àrea de Remiro.

La insistència va trobar premi al minut 58. Aaron Mayol es va estrenar com a golejador a Mestalla amb una magnífica volea a botepronto, impossible per al porter visitant. El 1-1 va encendre l’estadi i va donar ales a un València que, en aquell moment, semblava haver trobat el camí.

Els valencianistes van continuar atacant. Otorbi va protagonitzar una gran acció que va acabar amb Javi Guerra rematant i un defensor salvant el gol pràcticament sobre la línia. Poc després, el mateix Otorbi va tornar a generar perill en una transició, però Remiro va evitar el 2-1.

El problema va arribar quan el València estava millor.

En una acció dins de l’àrea, Javi Guerra va contactar amb Yangel Herrera i Munuera va assenyalar penal. Carlos Soler, exvalencianista, no va perdonar i va tornar a posar la Reial Societat per davant. 1-2 al minut 77.

El colp podia haver desarmat l’equip, però el València va tornar a reaccionar. I aquesta vegada, amb protagonisme per a dos dels seus joves. Al minut 84, Aimar Blázquez, en el seu debut oficial, va aparéixer al primer pal per a convertir en gol un centre ras de Mayol. 2-2.

Mestalla tornava a creure en la remuntada.

Però el València no va saber protegir l’empat.

Quan ja es jugava el temps afegit, Barrene va aprofitar una nova concessió defensiva per a marcar el 2-3. Un colp duríssim després d’una segona part en què el conjunt de Carlos Corberán havia sigut superior en molts trams.

Aimar encara va tindre una última oportunitat per a rescatar almenys un punt, amb un gran remat de cap, però Remiro va respondre amb una bona intervenció.

Una derrota que deixa més preguntes que punts

El 2-3 és difícil d’explicar només des de la falta de futbol. El València va tindre fases de bon joc, va reaccionar dos vegades al marcador i va generar prou per a haver obtingut un resultat millor. Però els partits també es decideixen en els detalls, i els valencianistes van fallar precisament quan més cara era la factura.

La defensa va patir en les transicions i l’equip no va saber protegir els moments en què tenia el partit més de cara. Després de l’1-1, quan Mestalla empenyia i el València estava acumulant ocasions, va arribar el penal. I després del 2-2, quan l’empat semblava consolidat, va arribar el tercer gol visitant.

També hi ha elements positius. Mayol va assumir protagonisme amb un gol espectacular i una assistència, Otorbi va revolucionar el partit des de la banqueta i Aimar Blázquez va aprofitar el seu debut amb un gol que difícilment oblidarà. La reacció de l’equip i l’ambient de Mestalla van ser dos dels pocs motius de satisfacció en una nit que va acabar de la pitjor manera.

El problema és que competir bé no sempre és suficient. El València va demostrar capacitat per a reaccionar, però també una preocupant dificultat per a tancar els partits. I una derrota com aquesta, en què l’equip arriba a igualar dues vegades el marcador, deixa la sensació que els punts se li van escapar més per errors propis que per falta d’oportunitats.

Ara arriba el primer paró internacional. El València no tornarà a competir fins al diumenge 11 d’octubre, a les 21.00 hores, davant el Racing de Santander a El Sardinero. Serà una oportunitat per a corregir els errors d’una nit en què l’equip va fer prou per a somiar amb la victòria, però no prou per a evitar una nova decepció.