El València es puja al tren d’Europa (0-1)

Hi ha trens que només passen una vegada en tota la temporada i si no et puges ja no tornen a passar. Hui a Granada passava un tren de gran velocitat destí directe i sense parades a Europa. A falta de saber el que ocórrega este cap de setmana en la final de la Copa del Rei, que dictaminarà si és suficient la setena plaça per a jugar la Conference League, aconseguir els tres punts significava donar un colp sobre la taula i deixar en les lones a un Betis que no havia sigut capaç de guanyar en les últimes quatre jornades.

En Los Cármenes es jugava el partit ajornat de la jornada 26 de LaLiga a conseqüència d’aquell tràgic accident de Campanar. En una setmana on el debat havia girat precisament respecte a les possibilitats d’una plantilla jove per aspirar a alguna cosa més que la mediocritat de la zona mitjana. Una eufòria que Rubén Baraja ha tractat de rebaixar en cada sala de premsa, però no per això deixa de ser un debat legítim perquè la pròpia plantilla li ho havia guanyat: huitens a un punt sol del Betis.

No obstant això, el partit no seria fàcil per molts motius i ja ho va advertir el “Pipo” a la sala de premsa de Mestalla en acabar el partit a Mallorca. Per al Granada era l’última oportunitat per a poder aspirar a estar la pròxima temporada en primera divisió. El València en canvi, al que tots els partits fora de casa havia donat per bo l’empat, no li servia una altra cosa que no fora la victòria.

Però la primera notícia de la vesprada no arribaria en el terreny de joc. La seguretat privada del Granada va manar recollir absolutament tots els cartells grocs d’una nombrosa graderia d’aficionats valencianistes. Registres en l’entrada i censura en la graderia, que va provocar diferents altercats entre aficionats que no entenien eixa decisió i els treballadors de l’empresa prodestral que no van mostrar en cap moment una actitud comprensiva.

🟡 La seguretat privada del Granada obliga a retirar tots els cartells contra Peter Lim pic.twitter.com/AQS4kK7Ewx

— Blanquinegres (@blanquinegres) April 4, 2024

CI la segona notícia de la vesprada seria una primera part que ni molt menys estava a l’altura d’un equip que volia lluitar per Europa. ompletament superats per la situació i sense idees clares, el Granada, que només havia guanyat dos partits en tota la competició, li va pegar un bany futbolístic al València en totes les facetes. Més de cinc ocasions clares en les quals va haver d’intervindre Mamardashvili per a salvar una vegada més a l’equip, un sol llançament a porteria i molt nerviosisme cada vegada que tocaven la pilota. Fins a Pepelu, que sol ser un jugador completament fiable, cometia errors infantils a l’hora de traure la pilota jugada.

La més clara per a ells va ser una oportunitat de Gumbau, que des de fora de l’àrea va enviar un míssil que va impactar en la fusta. La millor notícia al descans era el resultat de 0-0, que permetia posar-se per davant en qualsevol mínima opció de perill.

Baraja havia de canviar el xip dels jugadors en la segona part i prova d’això va ser el missatge de Mosquera en el túnel de vestuaris: “Els primers cinc minuts com a avions”. Encara que la realitat és que l’inici del segon període va ser una prolongació dels primers 45 minuts.

Sense veure reacció en la gespa, Baraja va buscar energia nova des de la banqueta amb la presència de Jesús Vázquez i d’Almeida, que van entrar en lloc de Canós i Foulquier.

En el descans precisament advertim en el nostre minut a minut que la millor notícia era el resultat. Perquè si el València necessitava guanyar, el Granada encara més. I era clar que conforme anaren passant els minuts baixarien les seues forces. El 0-0 també permetia posar-se per davant en qualsevol mínima opció d’atac. I així va ocórrer en el 77. Centre perillós de *Pepelu, rebutge de la defensa i Almeida controlava perfectament amb el pit per a marcar amb la dreta.

La presència d’Almeida en el camp canviaria completament el partit. Després de sis mesos de molt de patiment per al jugador durant la seua recuperació, aconseguia fer un gol que segur li anava a retornar la confiança. Almeida dona domini dels temps, arribades des de d’arre i bon joc entre línies, molt necessari per a un València que va a lluitar per Europa fins al final.

El Granada ho va intentar fins al final però no va ser suficient, demostrant una vegada més per què està en descens. Victòria fonamental per al València a Granada, que permeten dormir en la setena posició i dormir en llocs europeus, mancant saber el que ocorrerà a Bilbao.