La millor informació del ValènciaCF en valencià

CRÒNICA: El Mestalla paga cara la seua poca eficàcia (0-1)
,

CRÒNICA: El Mestalla paga cara la seua poca eficàcia (0-1)

Derrota per la mínima del VCF Mestalla (0-1) davant l'Hèrcules. La poca eficàcia mostrada del Mestalla va costar molt cara.
COMPARTIR

-->

Derbi clàssic de la Comunitat Valenciana a Mestalla. El grup 3er de la segona divisió B enfrontava al VCF Mestalla davant l’Hèrcules d’Alacant. Un partit que tot i que només es jugaven 3 punts la rivalitat li donava un plus extra al duel. A més a més, els blanquiblaus, ja van caure al Rico Pérez per 1 a 2 en un gra partit col·lectiu dels de Curro Torres.

Amb la pilota ja rodant al verd del coliseu situat a l’Avinguda de Suècia, el VCF Mestalla era qui, encara la poca lluentor de joc, disfrutava de les millors aproximacions a l’àrea alacantina. El major contratemps patit a la primera part va ser l’obligació per part de l’Hèrcules de fer la primera substitució als primers minuts del partit. El porter titular, Chema havia d’eixir amb molèsties per Ivan Buiges. Com dèiem, l’Hèrcules no feia gala de la seua 4a posició a la taula classificatòria i als primers 45’, el VCF mitjançant la gent de dalt; Nando, Nacho Gil, Álex López, eren els autors de posar l’ai al cos dels visitants molt desdibuixats en atac.

De nou, amb la segona part ja en marxa, l’Hèrcules continuava sent un equip amb poca ambició, tractant-se d’un equip que lluita per els llocs d’ascens a la divisió d’argent del futbol espanyol. Però abans d’arribar al primer quart d’hora de la segona part, el guió del partit canviava en contra dels interessos blanquinegres i posava de cara el partit per als dels sud de la Comunitat. Chechu al minut 13, avançava als seus mitjançant una cabotejada de cap al segon pal on Jaume, amb poca presencia hui, res podia fer.

L’Hèrcules fent us de la llei del mínims esforç, aconseguia trencar la igualtat i posar el primer de la vesprada a l’electrònic de Mestalla. Ara tot i que el Mestalla continuava amb l’esfèric als seus peus, les contres dels blanquiblaus eren la pitjor de les eines per acabar de trencar el partit. Afortunadament, les eixides a la contra del conjunt alacantí no eren massa precises, per la qual cosa el partit continuava depenent de la voluntat del Mestalla.

Caminant cap als 10 últims minuts Curro Torres va fer el canvi més revolucionari per tal de tractar de sumar efectius dalt i abastar encara que fora un punt molt positiu de cara a la salvació. Tot i la bona intenció, el Mestalla caminava cap a la derrota a Mestalla, un escenari on últimament, els xics de Curro Torres sumaven de 3 en 3. Aixó si, abans dels xiulit final, el Mestalla va vendre cara la seua pell. Una pell que després dels 90 oficials més els 3 d’afegit vans costar que els 3 punts feren el camí cap a Alacant. Partit a oblidar i posar-se ja a pensar en el següent.