El caràcter de Guillamon
Per Miguel Castells · 23 Novembre, 2020
Els joves del València han fet un pas avant en els últims partits. En el cas de Guillamon, el central començà la temporada com a quart central. Davant el Llevant, en la primera jornada de lliga, Mangala es lesionà al minut 17 i el va substituir Diakhaby, per tant, Hugo Guillamon era l’última opció. Actualment, fent parella amb Gabriel Paulista està aportant una seguretat que no havien donat ni Mangala ni Diakhaby.
Salvant les distàncies, en estil de joc Guillamon recorda a Garay. Té eixida de baló i juga amb una calma impròpia per a un central de la seua edat, unes característiques que es complementen molt bé amb les de Gabriel Paulista, un central més enèrgic i instintiu, que necessita algú que solucione els pocs errors que té en molts partits.
Davant l’Alavés el partit d’Hugo és una notícia immillorable. Els seus primers 20 minuts van ser un malson. Va realitzar el penal que signficà el 2-0 i amb la pilota era un ‘flan’. Javi Gracia podria haver-lo canviat al descans, però assenyalar-lo no era una opció, i Hugo va tornar-li la confiança amb una segona part de qualitat: molt segur amb baló i sense i amb el gol de l’empat al minut 77.
Els 20 anys no són un impediment per a veure que el València té un central d’elit, és una realitat que si la situació del club fóra distinta Guillamon no seria titular en este València, però no li pesa la responsabilitat. Està acostumat a jugar partits calents amb les inferiors de la selecció espanyola, i per tant va sobrat d’un aspecte fonamental en un defensa: caràcter.