DECLARACIONS  PRIMER EQUIP  

Diakhaby: “Sols tenia les paraules de Cala en el cap”

Per Josep Prats · 12 Abril, 2021

Una setmana després de l’incident, Diakhaby ha trencat el seu silenci i ha parlat per primera vegada per a un mitja de comunicació. Així ha reflectat el seu malestar en l’entrevista a As.

Em trobe bé. La setmana passada va ser difícil per a mi. El tema mediàtic va ser complicat. Però ara estic bé. Durant la setmana vaig entrenar normal, tractant d’oblidar-me de tot. En el partit també. Soc professional. Però ara vull contar el que vaig viure i ja no parlaré fins al cap de la investigació

M’ho diu quan estem en l’àrea. Quan protegisc la pilota per al meu porter. Quan Jaume té la pilota, ell m’insulta

M’insulta i es gira. Jo això de “deixa’m en pau no ho escolte”, perquè ell després es va anar d’esquena. Jo vaig cridar “àrbitre, àrbitre”. La meua reacció va ser rara. Era la primera vegada que em passava això i em vaig oblidar de tot el que passava en la gespa. Només tenia les seues paraules al cap

Ell m’ho diu quan s’alça. Crec que es fa mal, això no ho sé, però s’alça i aleshores m’ho diu. Es veu en la imatge que es gira una mica feia la meua i l’última paraula que sale és “merda”. Però quan ho diu està més prop del sòl que de peu

Ell volia excusar-se, però jo no volia saber res de ningú ni escoltar el que em volia dir. Jo estava molt enfadat

A Gabi li ho dic jo. Els meus companys no ho van escoltar. Thierry i Jaume eren els més pròxims, però estaven concentrats en la jugada i ho va dir baixet. Era difícil per a ells

Primer em va traure la targeta. Però ell no sabia per què estava tan nerviós i enfadat. Després sí que em va preguntar i li ho vaig explicar

Gabi va veure la meua reacció. Sabia que jo no estava en el partit, que m’anava a anar. Ell ho sabia, perquè em coneix, jo no reaccione així per res. Gabi i jo parlem i es va prendre la decisió d’anar-nos del camp

Jo dins no parlava a ningú. Es parlava molt, es cridava. Però això són coses de vestuari

Els àrbitres van explicar què si no eixíem al camp, perdíem punts. La regla ens podia fer mal. Jo no volia que el meu equip pagara per això, no volia que el meu equip pagara per una persona que comet errors i que no és del nostre equip. No és just. Per això li vaig dir als meus companys que tornaren al camp. El meu cap no entenia això. Això ha de canviar. Crec que si això passa en un altre país, ningú perd punts

Els meus companys no volien seguir. Ells estaven amb mi. Si jo els dic que ens quedem en el vestuari, es queden. Però jo no soc egoista, no volia que perdérem punts per una cosa que no era un error nostre

Jo decidisc eixir perquè no tenia res del que amagar-me. Volia que la gent vera que hi havia una sospita de racisme i el que estava en sospita estava en el camp i la víctima en la graderia. No volia amagar-me. Jo no tenia res a amagar. Jo no vaig ser culpable de res, vaig ser la víctima

Jo no tinc por. Jo reitere el que vaig entendre, perquè ho vaig entendre molt bé. Porte quasi tres anys a Espanya i entenc quasi tot. I aqueix tipus de paraules, més. No són paraules complicades d’entendre

Tots en el camp volem guanyar i a vegades ens enfadem. Cadascun té la seua reacció. En els camps hi ha insults i el que passa en el camp, es queda en el camp… però no tot. A mi la gent m’insulta, però mai es pot parlar del tema racial. No es pot fer mal pel color de la teua pell. Això no pot entrar al cap de ningú. El futbol és un joc, però amb el tema racial no es pot jugar, perquè hi ha una història social darrere. He sentit dir que són coses d’homes, que el que passa en el camp, es queda ací… però no tot. Un home ha de respectar la raça d’un altre. Això no podem passar-ho per alt

La gent ha de saber que no es pot dir tot i sense conseqüències. No és un tema de futbol ni d’escuts. És molt més important que això, és un tema racial. No podem fer diferències per la raça entre la gent. Espere que la gent que fa la investigació vaja fins al final. Reitere les meues paraules que vaig escoltar