La millor informació del ValènciaCF en valencià

CRÒNICA: S’escapa la victòria en els últims minuts (1-1)
,

CRÒNICA: S’escapa la victòria en els últims minuts (1-1)

COMPARTIR

728-90

El València Mestalla afrontava la setena jornada amb el tercer desplaçament de la temporada enfront de l’Elx Il·licità. Jugar en el Puchades és relativament senzill: camp de bones dimensions, gespa en condicions i davant una afició que apreta en els moments dolents. Però en desplaçaments com el de hui a la Ciutat Esportiva de l’Elx és on es pot mirar el nivell real de l’equip. Com va declarar Angulo al final del partit, sempre són difícils els estadis de dimensions reduïdes i amb gespa artificial.

El filial començava el partit amb 13 punts i el lideratge sota el braç, mentre que l’Elx es trobava en la 8a posició amb 8 punts.

L’alineació proposada per Angulo tenia unes certes novetats, amb el retorn a la titularitat d’Alberto Marí i Iván Muñoz, a més de Burlamaqui, Javi Guerra i Ndombasi. La resta de l’alineació era la previsible, amb Charly, Tàrrega, Miki, Joseda, Adri i Fran Pérez. A més, Angulo que comptava amb les baixes de Mosquera (compromisos internacionals) i Facu

Els primers minuts feien ja preveure que no anava a ser un partit gens senzill. Els locals començaven amb una pressió altíssima sobre Charly, però el porter “che” demostrava el seu bon nivell amb el joc de peus.

No obstant això, la primera part no tindria pràcticament cap ocasió ni per part del València, ni per part de l’Elx. Destacar alguna pilota lateral de Fran Pérez que aconseguia enviar la pilota a servei de cantonada. A excepció d’això, cap tir a porteria en els primers 45 minuts. Molta aturada, molta falta i molt poc temps efectiu de joc.

Amb el final de la primera part es produïa una xicoteta tangana entre totes dues plantilles amb Alberto Marí com a protagonista. No obstant això, els homes d’Angulo marxaven a vestuaris amb el pensament que les segones parts sempre li va millor al València Mestalla.

I així va ser. Primer un centre de Joseda que no aconseguia trobar a cap company dins de l’àrea. Però a la segona aniria la vençuda. Jugada pràcticament calcada, novament Joseda centrava la pilota i Alberto Marí transformava de primeres avançant al València Mestalla. El més difícil estava fet.

A partir d’ací va començar l’espectacle i l’exhibició. Gonzálbez no s’ho pensava dues vegades amb un tret sensacional des de la frontal de l’àrea que treia el porter, mentre N’Dombasi l’enviava a dalt.

També haurien ocasions per a ells, per exemple un mà a mà en el 33 que havia de traure Charly en un autèntic paradó

El no poder trobar sentenciar el partit els va donar vida a ells i al final van acabar empatant faltant únicament 3 minuts per al final. I no sols això, si no que buscarien el segon durant els últims instants.

L’última jugada del Mestalla seria un tir des de la frontal de l’àrea per part de Gonzálbez que era repel·lida per la defensa rival. Charly hauria d’aparéixer altra vegada volant per a salvar l’empat del filial.

Al final, segon empat de la temporada a domicili (1-1). El `pròxim partit serà davant l’Atzeneta, en un autèntic partidaç el pròxim dissabte a les 18