Les nostres Xarxes Socials

     

Els temes més vistos
Almeida:

Eva Tortajada , 28/03/2024

Almeida: "Estic content de jugar sense dolor"

ACTUALITAT
Javi Guerra:

Eva Tortajada , 21/03/2024

Javi Guerra: "Està clar que estic on vull estar"

ACTUALITAT

ACTUALITAT  PRIMER EQUIP  

CRÒNICA: Hi ha dies en què tot ix bé (2-1)

Per Alex Alfaro · 11 Desembre, 2021

Hi ha dies en què el destí vol que tot vaja bé. Al matí valencians i valencianes eixien al carrer per a de manera pacífica defensar al club dels seus amors als carrers. Guanyat eixe partit de forma molt aclaparadora, quedava la trobada esportiva. València i Elx es veien les cares a Mestalla en un duel decisiu per a la temporada. L‘equip il·licità necessitava puntual com el menjar, mentre que el València estava obligat a guanyar per a acabar de declarar la seua intenció per lluitar per les posicions europees.

En la prèvia del partit saltava la sorpresa. Bordalás i Alderete donaven positiu en COVID i es perdien el partit. Patricio Moreno, segon entrenador, ocupava el seu rol i va alinear un onze molt semblant al de Balaídos. Guillamón arrere en defensa, Lat en costat esquerre suplint a Gayà i una formació 4-5-1.

El partit arrancava enmig de la nit valenciana amb xiulets i càntics contra Peter Lim. Malgrat la pressió de l’equip, els homes de Patricio Moreno van eixir a mossegar i van realitzar possiblement una de les millors primeres parts de tota la temporada. Uns primers minuts d’una forta pressió a dalt i diverses ocasions deixaven pràcticament en fora de joc a un Elx que es limitava a postergar el primer gol del partit.

La primera ocasió de la primera part arribava per mitjà de les botes de Carlitos Soler, encara que Badía aconseguia despejal el míssil. Obert el calaix de les ocasions, començaria una sèrie d’ocasions on el València buscaria el gol sense descans. Hugo Duro es llançava en planxa sense èxit i Maxi rematava malament a un centre de Guedes.

I quan millor es trobava el València i pitjor ho estava passant l’Elx, a punt van estar de marcar els visitants. Mà a mà de Lucas Pérez, però *illessen es vestia de superman per a volar i evitar el primer gol del partit. Novament Jasper li donava punts al València, com ja va succeir la setmana passada en Balaídos.

I immediatament després d’aqueixa ocasió, arribaria el primer gol de la nit. Gonzalo Guedes feia una de les seues; sí, una d’aqueixes per les quals es van pagar més de 40 milions d’euros. El portugués des de la frontal de l’àrea enviava un “*ambombazo” impossible de detindre per part d’Edgar Badía per a fer embogir a Mestalla.

Abans de marxar-nos al descans, es lesionava un altre jugador del València. Lato havia d’eixir de verd perquè ingressara Piccini, manant a Foulquier a jugar a cama canviada a la banda esquerra.

El València tancava una de les millors primeres parts de la temporada. No sols pel baix nivell que estava oferint l’Elx, sinó per l’arpa que estava demostrant el València C.F a l’hora buscar el gol.

Amb els següents 45 minuts ja en marxa, l’equip baixava un poc el ritme: era molt complicat aguantar els 90 minuts el nivell demostrat durant la primera part. Les alarma saltaven amb Guedes, però el portugués podia continuar en el partit sense problema.

Les més clares eren obra d’Helder Costa primer, i Guedes dins de l’àrea després d’un taló meravellós d’Hugo Duro, però la pilota colpejava en un central del Vila-real

Però no tot anava a ser senzill. En el 76 de la segona part marcava Boyè després de rematar un córner de Lucas. Foulquier fallava en defensa i al València se li posava el partit molt difícil a 10 minuts del final.

Però era un dia que anava a fer justicia a la història del València. Lluit per el que es noste, guanyar però sempre patir. Per això, prop del 90 de partit marcava Cristiano Piccini per a fer reial la bogeria en Mestalla. L’equip es ficava per davant i aconseguia els 3 punts. Partit al carrer guanyat. Partit a Mestalla guanyat. La ratapenada hui és feliç. Un dia més prop de tornar.