La millor informació del ValènciaCF en valencià

CRÒNICA: Falta de punteria, Gil Manzano i errors individuals (3-1)
,

CRÒNICA: Falta de punteria, Gil Manzano i errors individuals (3-1)

COMPARTIR

728-90

“Anem al Camp Nou amb actitud de guanyadors”. Amb aquesta frase de Bordalás al cap, el València viatjava a intentar donar un colp sobre la taula. Després de la llarga aturada, Bordalás recuperava a la seua alineació de gala, a excepció de la participació d’Hugo Duro i Foulquier.

Amb 40 mil espectadors al Camp Nou, l’equip eixia a mossegar en els primers minuts. No es deixaven res en el tinter. Cada minut era una oportunitat per a marcar, i millor fer-ho abans que més tard. La primera arribava per part d’Hugo Duro, amb un centre al qual no arribava ningú.

El València no volia ximpleries. Corria el 5 de la primera part i mentre encara s’asseien els més tardons, Gayà empalava la pilota des de la frontal després d’un córner.” Zurdazo” al qual Ter Stegen no va poder fer absolutament res. Don Jose Luis estava de volta.

Era impossible que el partit haguera començat millor, però els 90 al Camp Nou són molt llargs i més si Gil Manzano no té el seu dia. El Barça feia molta sang per la banda dreta amb les arribades de Jordi Alba, però sobretot amb les d’Ansu Fati. Els che també sabien aprofitar els espais. Mostra d’això una combinació entre Maxi i Guedes que acabava amb un centre cap a ningú en el segon pal.

I seria en un d’aqueixos acostaments per la banda on el Barça aconseguiria reduir distàncies. Jugada elèctrica, en la qual Ansu combina amb una paret amb Memphis sense que Cillessen puga fer res. Dispar sec a baix l’admiració de 50000 espectadors meravellats per les proeses del xiquet.

Guedes també les tenia, amb una contra molt ben executada d’Hugo que que es perdia amb un tret fregant el pal. El Camp Nou estrenyia i Manzano es es feia xicotet. En una pilota que novament li arribava a Ansu, Gil Manzano assenyalava un penal que aparentment no ho semblava. El de Pedreguer tocava pilota, el VAR no ho revisa i Memphis transforma mentre Cillessen fa l’estàtua.

45 minuts li quedaven al València si volia remuntar el partit. 4 minuts de segona part i Cillessen havia d’intervindre amb un paradó a conseqüència d’una altra acció meravellosa d’Ansu Fati. La pilota impactava contra la fusta.

Però el València també volia repartir llenya, i Soler l’enviava al pal. Els homes de Bordalás guanyaven espai. Metre a metre, ocasió a ocasió. La més clara un míssil de Guedes que Ter Stegen desviava amb una mà providencial.

Amb 15 minuts consumits ja, Bordalás necessitava provar una cosa diferent. Hugo Duro es retirava i entrava Marcos André al verd.

La desesperació era cada vegada més notable al València. Ocasió rere ocasió el gol seguia sense arribar. Soler des de la línia de fons i novament ningú en el segon pal. Maxi també provava sort de falta, però amb el mateix resultat.

I quan perdones tant al final ho acabes pagant. Mancant 3 minuts perquè es complisca el temps reglamentari, Hugo Guillamón i Yunus Musah es mengen un desmarcatge de Coutinho que remata a plaer sol dins de l’àrea.

El València no va tindre cap més per a reduir distàncies, i suma el seu cinqué partit sense sumar una victòria. Situació difícil i complicada la que travessa l’equip de Bordalás, al qual li ve un calendari on ha de sumar molts punts abans de la següent aturada si no vol que se li complique barallar per qualsevol objectiu decent