CRÒNICA: El valencianisme s’aferra a la vida
Per Jorge Olmos · 25 Febrer, 2023
El valencianisme s’aferra a la vida. Primer, amb la multitudinària protesta contra la propietat en l’Avinguda Suècia i després amb el triomf per 1-0 davant la Reial Societat que supon la primera victòria per als homes de Baraja l’any 2023. El València torna a la senda del triomf i Mestalla respira.
El València aplegava al duel davant la Reial Societat amb la necessitat de sumar els tres punts després de la mala ratxa i els triomfs dels rivals per evitar el descens. Sabedors de la situació, l’equip de Baraja va arrancar el partit sense assumir riscos en l’eixida de baló i buscant guanyar les segones jugades després dels balons en llarg.
Les imprecisions van ser la tònica habitual d’un inici de partit en el qual cap dels dos equips s’imposava. La Reial Societat tractava de combinar, però no trobava claredat als metres finals. Per la seua banda, el València, més per empenta que per qualitat, intentava generar perill a la porta de Remiro.
La més clara la va tindre Yunus després d’una cavalcada per la dreta de Foulquier, però el seu remat va eixir per dalt del travesser. Minuts després, Oyarzabal va tractar de sorprendre a Mamardashvili, que va rebutjar a córner.
Esperança
Al fil del descans, Lato -un dels millors de la primera part- va rebre obert en banda esquerra i va trobar a l’espai a Lino, que va guanyar la línia de fons i va buscar el passe de la mort a Hugo Duro. Quan el davanter es disposava a fer el primer, Zubeldia es va creuar i el seu rebuig es va colar en la porta de Remiro.
El València s’avançava al marcador després d’una bona acció i Mestalla expulsava tota la tensió en forma de crit. També es va veure molt emocionat a Lino, que es va llevar un pes de damunt després de les ocasions fallades davant el Getafe. El gol va fer vibrar a un Mestalla necessitat de notícies positives, que va empentar l’equip fins al final del primer temps.
Segona part d’infart
La segona part arrancava amb esglai per a la parròquia valencianista amb un baló parat que rematava Oyarzabal i salvava Mamardashvili. L’equip de Baraja té un gran problema defenent els córners i tan sols el georgià va salvar l’empat.
A més, instants després Hernández Hernández assenyalava penal sobre Hugo Duro, però l’anul·lava a instàncies del Var. Va ser un colp dur per a Mestalla que ja havia respirat amb el penal.
La Reial va seguir portant perill a baló parat i Sorloth a punt va estar de fer pujar l’empat al marcador amb un remat de cap. D’altra banda, Remiro es va imposar a Castillejo en una doble ocasió després d’un bon contraatac que va fer sonar ‘L’UUUY’ a Mestalla.
Lato es va haver de retirar amb molèsties i el seu lloc el va ocupar Jesús Vázquez, que va estar a punt de fer el segon en el primer baló que va tocar després d’una bona associació amb Ilaix Moriba, però Remiro va rebutjar a córner. I en el córner, Almeida va sacar en curt per a Lino, que es va orientar i va xutar, però el seu tir es va estavellar al pal.
Després de la doble ocasió, Mestalla va acompanyar al seu equip, sabedor de què quedava el més difícil, tancar el partit. L’afició valencianista va viure els minuts finals amb els nervis disparats, apretant i donant la força necessària a l’equip per a resistir i obtenir la victòria.
Finalment, el València va saber resistir i es va emportar uns tres punts importantíssims per a la salvació. El valencianisme s’aferra a la vida.
