El València torna a creure en la permanència però amb prudència (1-2)

Després del paró per la final de Copa del Rei, arribava el moment més important de la temporada. 5 partits, 5 finals per a decidir els tres equips que finalment baixaran a segona divisió. El València arribava a Vigo amb la tranquil·litat de saber que es trobava fora dels llocs de descens, però sabent que era molt important sumar punts per a allunyar-se de la zona roja.

Nou partit fora de casa i una altra vegada el València no estaria sol. Més de 200 aficionats acompanyarien a l’equip de Rubén Baraja en un viatge de 1000 km, com ja va ocórrer a Almeria, Elx o Cadis.

Rubén Baraja presentava un onze titular amb novetats com la incorporació de Javi Guerra o Diego López. No obstant això, no podem parlar en cap cas que foren sorpreses perquè s’ha demostrat que ara mateix formen part dels onze millors jugadors de la plantilla. A més, finalment Hugo Duro no formava part de l’onze titular i apostava en Kluivert com a referència ofensiva.

L’inici del partit seria prometedor per al València C.F. Control del partit i contundència en defensa marcaria la tendència dels primers minuts enfront d’un Celta de Vigo que es mostrava nerviós i amb l’ànsia de saber que una victòria certificava la permanència per a l’equip local.

I el primer gol no tardaria a arribar. Minut 7 de partit i Kluivert tenia una oportunitat d’or. Error en defensa del Celta, gran carrera de Diego López, pilota espectacular per a Kluivert que no perdonava l’oportunitat i avançava al València. Bogeria en l’equip que anava a celebrar-lo on es trobava l’afició del València C.F

No obstant això, seria un partit molt llarg i on el Celta tindria moltes coses que dir. Després de bons acostaments per la banda de Kluivert, Lino i Diego López, marxàvem al descans sense cap oportunitat clara per a Celta o València.

La segona part se li faria llarga al València. En el 51 apareixia Mamardashvili amb una gran parada a un tret de Seferovic. No obstant això, ràpidament el València contestava amb una gran oportunitat per a Diego López, però Villar aconseguia la parada de la seua vida per a evitar el 0-2.

I tant ho intentava al Celta que al final va aconseguir empatar el partit. Gol de Seferovic, just en el moment del partit en el qual millor es trobava al València, gol de cap a l’eixida de córner guanyant la posició Javi Guerra.

Dur colp per al València que malgrat 10 minuts on l’equip va caure coincidint amb l’entrada al terreny de joc de Ilaix Moriba. Encara així aconseguiria recuperar-se i Alberto Marí aconseguiria la bogeria entre el valencianisme. En el 88, centre perfecte de Fouqluier i Alberto Marí, com fera Javi Guerra fa unes setmanes, aconseguiria la victòria per al València.