ACTUALITAT  CRÒNIQUES  

El València guanya la ‘Guerra’

El València va aconseguir la victòria davant el Valladolid per 2-1 en un duel d’infart que va tindre de tot. Dosis de drama amb l’error de Diakhaby, èpica amb el gol de l’empat del central i de renaixement amb el gol de la victòria marcat per Javi Guerra, jugador de l’Acadèmia que amb 4 minuts va tindre temps suficient per a canviar el partit, fer-se l’amo i donar-li els tres punts a Mestalla.

El València afrontava un partit clau en les aspiracions per a aconseguir la permanència davant un rival directe que aplegava després de dos victòries consecutives. Per al duel, Baraja optava per donar continuïtat a l’onze que va aconseguir el triomf amb porteria a zero a Elx amb la línia de 3 centrals.

Inici desastrós

No obstant això, l’inici va ser desastrós. Molt lluny del que la situació demanava. I és que, al minut 5 de partit, Diakhaby va cometre una errada de benjamí en la circulació de baló i Larin va aprofitar per a marcar el primer del partit. El Valladolid havia dominat els primers compassos de partit i a més li havies regalat un gol. El pla de partit, per terra.

Després del colp, el València es va intentar refer. Cavani va tindre la primera després d’una bona centrada de Gayà, però el seu remat el va atrapar fàcil Masip. Només va ser una il·lusió, ja que els homes de Pezzolano es tornaren a fer amb el comandament del partit davant un València nerviós, atemorit i imprecís. Els homes de Baraja eren un flam.

El Valladolid circulava amb la pilota davant la inoperància dels futbolistes del València, que no botaven a la pressió i si ho feien, ho feien mal. Amb aquest context i veient que el pla inicial no era vàlid, Baraja va avançar a Gayà a la banda, amb Cenk de lateral esquerre i Lino dalt, formant un 4-4-2.

Mestalla s’impacientava amb la desídia i la poca claredat del seu equip en atac. Les imprecisions en els passes, les faltes de comunicació entre els defensors i la poca intensitat van ser la tònica habitual durant tota la primera part.  A l’equip li falta qualitat habitualment, però si a més li falta confiança i regala gols, és impossible.

Al descans es va aplegar amb una sonora xiulada després que el València quallara una de les pitjors primeres parts de la temporada. No obstant, després de la reflexió del descans, l’eixida de la segona part va ser diferent. Mestalla va començar a apretar a l’àrbitre i al rival i els jugadors van fer un pas endavant.

Canvi de mentalitat

El València havia de remuntar i Baraja va donar entrada a Hugo Duro en lloc de Cenk en una aposta més ofensiva. Amb això, l’equip es va situar més amunt i va començar a guanyar duels i a xafar l’àrea de Masip. Primer, Cavani a punt va estar de fer l’empat després d’una pentinada de Diakhaby, però no va ser capaç de rematar.

I minuts després, l’explosió. Diakhaby va empatar el partit amb un remat de cap després d’una falta lateral. El central del València es va refer del seu error amb la col·laboració de Masip, que es va confiar i creient que anava fora, va deixar passar el baló i aquest es va colar després de pegar al pal. 1-1 al marcador i més de mitja hora al davant.

I després de l’explosió, aparegué la verge quan Larin va deixar a Fresneda sol davant de Mamardashvili i, quan ho tenia tot per a marcar, va xutar al travesser. El València havia esquivat una bala de mort i Mestalla respirava.

Amb el pas dels minuts el València va anar baixant la intensitat a causa dels quilòmetres. La profunditat de la plantilla és la que és i l’equip ho nota. Baraja va donar entrada a Diego López, Javi Guerra i a Ilaix per a buscar cames fresques a l’últim tram de partit.

Els minuts finals aplegaren i a la grada es palpava la tensió. L’equip ho intentava amb més cor que qualitat i els tirseixien desviats, els centres passats i els remats creuats. Fins que va aplegar Javi Guerra. El mig jove mig centre, en una exhibició de potència i determinació va agafar el baló en la frontal i va marcar un autèntic golàs amb l’esquerra.

Era el descompte, no hi havia temps per a més i el València s’emportava els tres punts en una explosió final. Javi Guerra, que havia eixit feia a penes 3 minuts, va culminar el partit i va demostrar per què ha de seguir jugant. El València ja mira a Cadis i respira després d’un partit d’infart.