La millor informació del ValènciaCF en valencià

CRÒNICA: El Valencia continúa de festa i caça als lleons (2-0)
,

CRÒNICA: El Valencia continúa de festa i caça als lleons (2-0)

COMPARTIR

728-90

Després de la classificació per a la final de Copa del Rei, era tota una incògnita saber com li afectaria al Valencia la ressaca de la festa que es va viure als alrededors de Mestalla passat dijous en el partit davant el Athletic Club. Sembla que sí li va afectar, almenys els primers deu minuts, ja que al començament el control del partit va ser del conjunt visitant, tot i que Neto no va tindre que fer cap parada (de fet, en tota la primera part no va intervindre). Van reclamar un penal a Raúl García els jugadors de Garitano, que Medié Jimenez no va xiular, considerant que el contacte que va haver no era suficient com per a assenyalar pena màxima.

Amb el pas del temps, el Valencia es va fer l’amo i senyor de l’encontre, sobre tot fins a la primera mitja hora, on va tindre les millors ocasions. Primer per part de Cheryshev, qui va estar prop de rematar un bon centre de Gayà. L’altra clara va ser per a Wass, des de fora de l’àrea, fent un bon dispar que va rosar l’escaire de Herrerín.

A partir del minut 30 va ser el clàssic partit de l’equip al que l’afició està acostumada: control de la pilota, control del joc, molts centres al àrea, però cap ocasió clara. L’ùnic que va fer intervindre al porter rival va ser Diakhaby, que va rematar tras una bona centrada de Parejo, però que no va poder anotar gol.

La segona part començava de la millor manera possible, amb un autèntic golas de Rodrigo Moreno al minut 46. L’hispanobrasiler, tras una bona combinació per les altures amb Santi Mina, rematava la pilota des de fora del àrea sense que aquesta tocarà l’herba, posant la pilota impossible per a Herrerín i ficant l’un a cero. El novè en la compta particular de Rodrigo aquesta temporada.

Minuts desprès seria el Valencia qui reclamaria penal de Yeray sobre Cheryshev. Medié Jimenez aquesta vegada sí que anava a xiular-lo, però el seu assistent li va indicar que el rus arribava de fora de joc i el VAR va confirmar eixa decisió.

El Valencia va tindre els millors minuts del partit tras el gol i a punt va estar Gameiro de posar el 2-0 tras una treta en llarg de Neto de 64 metres pràcticament perfecta, que el francès va rematar fora.

Però va transcorre el partit i el Valencia va començar a tancar files per a tractar de conservar el resultat. El Athletic va pujar línies i va disposar de bones aproximacions, sobre tot a treta parada, tot i que Neto no va tindre que emprar-se a fons. Eixa pujada del Athletic va propiciar també que el Valencia tinguera l’oportunitat d’ampliar distàncies amb un contraatac. Marcelino ho sabia i va introduir Guedes al terreny de joc. El portuguès va ser buscat pels seus companys des de la seua entrada i va afavorir molts els contraatacs.

Precisament d’un contraatac comandat pel jugador més car de la historia del club, va eixir el 2-0. Guedes portava la pilota pel mig i tras un bon pas en profunditat a Soler, aquest va posar-la per a que Gameiro a soles tinguera que empuixar-la.

L’extasis es va desatar a Mestalla i l’afició tornà a entonar això de “ens anem a Sevilla”, a cantar l’himne regional i a fer la clàssica ola. El Valencia va tornar a guanyar en casa, on no o feia des de el 26 de gener i va a mantindre la portería a cero a casa per cinqué partit consecutiu.