ACTUALITAT  CRÒNIQUES  

CRÒNICA: El València CF se’n va del Metropolitano sense puntuar

El València CF no va meréixer caure derrotat en el Wanda Metropolitano davant l’Atlètic de Madrid per 3-2, en un partit en el qual els de Mestalla van jugar de tu a tu davant un rival que simplement va aprofitar la seua gran pegada en atac i que, amb molt poc, es va portar una ajustada victòria. Els blanc-i-negres van donar la cara en tot moment, van oferir una molt bona imatge, però es van veure superats per l’efectivitat de l’Atlétic. Una llàstima.

A l’última baixa per lesió de Cheryshev es va unir la del sancionat Rodrigo després de la injusta expulsió a Sevilla davant el Betis. Sense comptar les de Piccini i Kondogbia, tots ells peces importants en l’esquema de Marcelino, qui molt prompte va veure com l’Atlètic copejava primer amb el gol de Morata en el minut 8 i, per tant, tocava canviar de plans.

El València CF va reaccionar i Guedes va ficar la por en el cos després d’un mal rebuig d’Oblak amb un tret que va pegar en Juanfran i se’n va anar alt per poc. Amb el gol a favor els de Simeone es troben molt còmodes. Si abans no arriscaven, ara amb avantatge menys. Deixen jugar i s’ajunten enrere sense cap por. Mentrestant, el València CF va tornar a demostrar la seua personalitat amb accions ofensives de qualitat i perill.

El millor estava per arribar en una jugada combinativa iniciada per una passada de 30 metres de Coquelin, tocat per Carlos Soler a Santi Mina, que li dóna una gran assistència a Gameiro, qui va tenir la sang freda d’aguantar a Savic i Juanfran i afusellar amb un potent tret al meta atlètic. No ho va celebrar davant la seua ex afició, però la seua alegria anava per dins, com la de la resta dels seus companys. Cinqué gol del francés, que no marcava des del 3 de març davant l’Athlètic.

L’empat va vindre molt bé als de Mestalla que es van llançar per la victòria en els compassos finals de la primera meitat, en la qual va arribar amb molta intensitat a l’àrea local. Parejo va empalmar amb força una pilota, però a les mans d’Oblak. El València CF va acabar sent superior a l’Atlètic i donant la sensació de que podia assaltar el Wanda Metroplitano, en el qual només s’ha endut els tres punts el Reial Madrid.

No obstant això, l’inici de la segona meitat va ser, una altra vegada, molt negatiu amb el 2-1 en una rematada de cap de Griezmann en el segon pal. La bona imatge blanc-i-negra es va trencar en una acció aïllada de l’Atlètic que s’aprofita del seu descomunal potencial ofensiu. Per aquest motiu, tocava tornar al coratge i l’ambició. Així, Carlos Soler, en el minut 58, va colpejar fora en el primer avís valencianista.

Guedes, que estava sent un malson per als locals, va ser substituït per Rubén Sobrino. El portugués va marxar enfadat a la banqueta i Marcelino va apostar pel davanter Rubén. Només hi havia un objectiu, marcar. I poc després Oblak va estar providencial amb una mà espectacular a tir de Carlos Soler. S’acostava el València CF a l’empat.

En el minut 75 va arribar una d’aquestes valentes arrencades dels de Marcelino, però sense fortuna. L’àrbitre, en la següent jugada, sí que va anar a veure una clara acció en l’àrea i aquesta vegada sí que va decidir la pena màxima. Amb la personalitat de sempre Parejo, que havia fallat els dos penals anteriors, va anar a per la pilota i va connectar una sabatada impressionant, a la qual res va poder fer Oblak. El capità li va pegar amb l’ànima i el València CF establia el 2-2 en el marcador.

Lamentablement, la sort de l’Atlètic va aparéixer de nou amb un tret des de fora de Correa que es va colar en el marc de Neto. Sense fer res feia el tercer de la nit. Era el 3-2 i amb deu minuts encara per davant. El València CF va continuar lluitant i lluitant i Gayà, en el minut 88, va llançar alt per poc una falta directa. Va tancar als locals en la seua parcel·la. Rubén Sobrino, de cap, es va acostar al just empat. Mereixia un millor resultat per l’enorme personalitat demostrada en el Wanda Metropolitano, però no va poder ser. Una autèntica pena.