ACTUALITAT  CRÒNIQUES  

Drama a Mestalla: 0-2 davant del Sevilla

El València va caure derrotat davant del Sevilla per 0-2 en un partit que posa de manifesta l’anticompetitivitat del València. I és que el València és anticompetitiu en molts sentits. Des de la gestió fins a la gespa, passant per la defensa dels centres laterals, les errades grosses en defensa o la qualitat a l’atac. A més, si l’àrbitre et resta, el final és el drama viscut a Mestalla.

Era un partit vital a Mestalla el que es disputava entre el València i el Sevilla per a evitar el descens. Els homes de Baraja, en una situació crítica a tres punts de la salvació, afrontaven el duel amb la necessitat imperant de sumar tres punts per a no despenjar-se. Enfront, un Sevilla renovat amb Mendilibar, que ha canviat la idea de joc del seu equip i ha apostat pel pragmatisme en l’eixida de baló i la verticalitat ofensiva pels costats.

S’ajuntaven la fam i la gana de menjar. El València, que està sofrint molt amb les centrades laterals durant tota la temporada, afrontava el duel davant d’un entrenador que ho aposta tot a aquesta faceta.

Sabedor de la situació, el València va tractar d’arrancar concentrat el partit, intentant buscar l’esquena de la defensa Sevillista i replegant amb 4-4-2 quan perdia el baló. Així, en una passada a l’espai després de recuperació, van aplegar les dos primeres ocasions. Primer Castillejo i després Foulquier van posar a prova a Dmitrovic.

Amb el pas dels minuts, l’efervescència inicial va anar a menys i el Sevilla va avançar metres. Ocampos va avisar amb un remat franc des de dins l’àrea, però que va eixir desviat. Els homes de Baraja es replegaven i a partir de guanyar les segones jugades tractaven d’eixir al contraatac per bandes.

Tant Gayà com Foulquier van tindre molt de pes en els atacs valencianistes, però va faltar claredat per a trobar rematador a l’àrea. En defensa, l’equip no va sofrir especialment, llevat d’un parell d’errades individuals.

El partit va aplegar amb empat al descans després d’uns minuts finals on el joc es va endurir i la tensió a la grada es va disparar. I després del pas pels vestidors, ‘l’uy’ a la grada. Gayà va tornar a trobar la profunditat i la seua centrada va trobar a Yunus, que va veure com el seu remat era bloquejat quan ja es cantava el gol.

Anticompetitivat i drama a Mestalla

El Sevilla també va fer acte de presència al segon temps, i Suso amb un tir llunyà a punt va estar d’avançar als homes de Mendilibar. I minuts després, el presagi es complia. Centrada lateral, errada defensiva de Moriba, i gol del rival. Com tota la temporada. Un dia més en l’oficina per als valencianistes. Així és molt difícil.

I és impossible si l’àrbitre fa la de cada jornada. Minuts després de marcar el Sevilla, després d’una centrada lateral el baló pegava a la mà de Badé i Del Cerro Grande acudia al Var. Quan semblava que l’anava a xiular, sorprenentment va dir que no havia passat res. Penals així li n’han xiulat al València una desena des que es va instaurar el Var, però hui era a favor. Hui no tocava.

Amb la decisió, Mestalla va explotar. La gent se sentia robada i així ho va fer notar. I de l’explosió al desànim. El Sevilla va fer el segon després que ni Diakhaby, ni Foulquier ni Moriba foren capaços de rebutjar un baló botant en la frontal. El València és anticompetitiu. Drama a Mestalla.

Amb el 0-2, l’àrbitre va tornar a assenyalar un penal i el Var el va tornar a corregir. A més, Moriba es va autoexpulsar, acabant de quallar un partit desastrós. Els últims minuts ja van ser una condemna per als aficionats, desangrant-se fins al xiulit final.

Dura derrota del València per 0-2 a Mestalla davant el Sevilla. Un València que ja mira a la cara al descens i que pareix molt lluny de poder competir i salvar la categoria.