Corona trenca el silenci després d’eixir del València

Miguel Ángel Corona ha parlat per primera vegada des de la seua eixida del València CF. L’exdirector esportiu, que este divendres va ser presentat com a nou responsable de l’àrea de futbol del Panathinaikos, va exposar una fulla de ruta basada en la reconstrucció, la modernització i l’ambició. Un discurs rotund… que contrasta amb l’escassa evolució que va mostrar el projecte valencianista durant la seua etapa a Mestalla.

Corona va explicar que a Atenes ja treballa “en la reconstrucció del departament de scouting d’una manera més moderna i funcional” i va assegurar que la seua missió serà “trobar l’equilibri adequat” entre gestió esportiva, sostenibilitat econòmica i competitivitat. Un pla ambiciós que, segons va dir, encaixa perfectament amb les seues aspiracions professionals: “Era impossible dir que no a un projecte així”. Unes paraules que, de segur, li sonaran massa al seguidor valencianista.

Quan se li va preguntar pel València, però, Corona va preferir tallar ràpid: “No és moment de parlar del València. Va ser una etapa fantàstica”. Cap referència a uns anys marcats per les restriccions pressupostàries, mercats de fitxatges molt minsos i una plantilla cada volta més afeblida, elements tots ells que també passaven pel seu despatx.

L’exdirector esportiu va insistir que està “acostumat a treballar sota pressió” i va remarcar que el seu objectiu és confeccionar un equip competitiu de cara a 2027, coincidint amb l’estrena del nou estadi del Panathinaikos. Un discurs que recorda inevitablement al que ja es va escoltar a València de boca de Ron Gourlay. De fet, Corona tornà a apel·lar a la planificació a llarg termini, un horitzó que mai va acabar de consolidar-se al club de Mestalla malgrat els quasi sis anys que ell mateix va formar part de l’àrea esportiva.

També justificà la seua marxa pel desgast acumulat: “Cinc o sis anys al València eren molts, massa”. Una explicació que deixa entreveure cansament, però que evita entrar en profunditat en els problemes estructurals que no va aconseguir solucionar: “Era el projecte, el pla, l’ambició de tots. El pla era molt atractiu per a un professional apassionat com jo. Volia fer un pas més, i era impossible rebutjar un club així”.