Corberán i Ron Gourlay no poden seguir ni un minut més

El Valencia CF va tornar de Sevilla amb les mans buides després de perdre per 1-0 davant un Sevilla FC que tampoc va oferir una actuació especialment brillant. Un partit igualat, travat i amb poques ocasions que els de Rubén Baraja —si és ell qui dirigeix l’equip— van acabar cedint en els minuts finals per una errada de concentració defensiva. Massa poc futbol i massa poca capacitat de reacció per a un equip que continua sense transmetre prou solidesa.

Des del començament, el Valencia va intentar construir des de darrere, buscant una eixida de pilota combinativa. La intenció era bona, però l’execució va ser una altra història. Els valencianistes van moure la pilota amb poca velocitat i sense generar prou avantatges, mentre el Sevilla esperava el seu moment sense haver de patir massa.

L’acció més destacada dels visitants en el tram inicial va arribar després d’una ruptura d’Otorbi per la dreta. El jove extrem va arribar fins a línia de fons i va posar una pilota que Odysseas va haver d’interceptar abans que Danjuma poguera rematar. Poc més. Massa poc per a un equip que necessitava imposar-se també des de la pilota.

El partit es va anar embrutant a mesura que avançaven els minuts i les interrupcions van acabar imposant-se al joc. La lesió de Tárrega, obligat a abandonar el terreny de joc abans del descans, va afegir un nou contratemps. I mentre el Valencia era incapaç de trobar continuïtat en atac, el Sevilla començava a guanyar metres.

En el temps afegit de la primera part va arribar un avís seriós dels locals. Isaac va disposar d’una bona ocasió dins de l’àrea, però la seua volea va marxar desviada. El 0-0 al descans no reflectia tant una gran resistència valencianista com la falta d’encert dels dos equips.

Sense resposta després del descans

La segona part va començar amb un Valencia massa contemplatiu. Dimitrievski va haver d’intervindre als quatre minuts per blocar una rematada de cap de Kike Salas després d’un córner. I, en la jugada següent a pilota parada, Stassin va estar a punt de trencar l’empat amb un altre cop de cap que va acabar estavellant-se contra el pal.

El Sevilla apretava i el Valencia resistia, però sense donar la sensació de tindre el partit sota control. Les entrades d’Elliott i Maffeo buscaven canviar la dinàmica, però l’equip continuava depenent massa de les transicions i de jugades individuals.

L’única resposta realment contundent va arribar al contracop. Otorbi va tornar a ser protagonista amb un potent dispar que va acabar al travesser. Una ocasió claríssima que hauria pogut canviar completament el guió del partit. Però el Valencia no va saber aprofitar-la.

I quan semblava que almenys podria rescatar un punt, va arribar el colp definitiu.

Un altre partit que s’escapa al final

Passats els vuitanta minuts, Juan Iglesias va rematar de cap un centre de falta lateral al segon pal i va batre Dimitrievski per establir l’1-0. Una acció defensiva que deixa molt a desitjar i que castiga un Valencia que, una vegada més, no va saber mantindre la concentració quan més ho necessitava.

El conjunt valencianista va intentar reaccionar, però ja era massa tard. Ni joc, ni ocasions, ni capacitat per a sotmetre un Sevilla que havia trobat el premi pràcticament sense haver de fer massa mèrits.

La derrota deixa una sensació preocupant: el Valencia competeix, però li falta futbol, contundència i, sobretot, capacitat per a controlar els partits. Quan les diferències són tan mínimes, els detalls decideixen, i els valencianistes tornen a pagar caríssim un error en els minuts finals.

Ara toca reaccionar ràpidament. El Valencia visitarà Mendizorroza dimarts 15 de setembre, a les 20.00 hores, per enfrontar-se a l’Alavés. Una nova oportunitat per demostrar que aquest equip és alguna cosa més que resistència, contracops i esperar que el rival falle.