Álvaro Negredo, sobre Lim: «Feia un poc la sensació que es tractava de comprar un joguet»

L’exdavanter del València, Álvaro Negredo, actual segon entrenador del Sevilla Atlético, ha llançat una dura crítica contra el màxim accionista del club de Mestalla, Peter Lim, durant una entrevista concedida a Flashscore. Qui fora un dels fitxatges estrella dels primers anys de l’era Meriton ha analitzat sense embuts la falta d’implicació de la propietat i el rumb erràtic de l’entitat.

«Quan compres un club, quan eres el propietari, has d’estar per sobre del club i realment implicat en ell. En els dos anys que vaig estar al València, crec que vaig veure Peter Lim una o dos vegades», ha revelat l’exfutbolista, qui ha utilitzat una gràfica metàfora per a definir la gestió del magnat de Singapur: «Al final, feia un poc la sensació que es tractava de comprar un joguet: ‘M’avorreixc, compre un joguet, el deixe ací, se’l deixe al meu fill i que el gestione un altre'».

Una exigència de presència i un desig de canvi

Negredo ha remarcat la responsabilitat social que comporta dirigir una institució com la blanquinegra: «Si compres una cosa a eixa escala, que implica a tanta gent i a tants aficionats, has d’estar molt més present. Has de donar la cara, sobretot quan les coses van malament». En aquest sentit, ha destacat que «un club com el València, amb la seua història, els seus títols i les seues finals europees, no pot ser abandonat per aquells que el dirigeixen», confiant que «d’alguna manera, el València puga eixir d’aquesta situació».

La fallida etapa de Gary Neville

A més d’analitzar la cúpula directiva, l’exdavanter ha recordat l’etapa de Gary Neville a la banqueta de Mestalla, un període on «no hi havia ningú que estiguera realment al comandament del València». Encara que ha valorat la trajectòria de Neville com a llegenda del Manchester United, ha reconegut que «la situació no era la més adequada per a fer-se càrrec de l’equip en eix moment».

Entre els principals obstacles, Negredo ha assenyalat directament la barrera lingüística: «La comunicació no era la ideal. A vegades calia transmetre el missatge de l’entrenador a través d’un traductor, i el missatge no té el mateix impacte que quan l’entrenador pot parlar directament amb el jugador».