ACTUALITAT  PRIMER EQUIP  

Albert Celades contesta a tot: Lim, Anil, la gestió del vestuari i la seua eixida

Albert Celades va arribar possiblement en el moment més polèmic de la gestió de Peter Lim. Marcelino s’anava al carrer després de dos temporades consecutives classificant-se per a la Champions League i amb una Copa del Rei a l’esquena. En el seu lloc, Anil Murthy va prendre la decisió de confiar en un inexpert (almenys en clubs) Albert Celades, qui no va acabar la temporada a pesar que va aconseguir la classificació a huitens de final de la Champions.

En una extensa entrevista per a Veus Fé-Cé, Albert Celades ha fet un repàs a la seua arribada al València, la seua relació amb Anil Murthy i el vestuari, a més de les seues dues reunions amb Peter Lim.

Arribada al València: “Amb mi contacta Anil Murthy i m’exposa la situació que volen un canvi en la banqueta. Me’n vaig anar a Singapur. Va ser una reunió professional com succeeix amb clubs que volen conéixer-te. Són coses que estan en el dia a dia. En el 90% de clubs quan hi ha un canvi d’entrenador, ja saben qual posaran o han parlat amb ell. És el treball de la direcció esportiva o del president. No és gens anormal. Anil em crida i em diu que té bones referències meues -jo no li pregunte qui li les ha dites- i així va ser. Mai vaig parlar amb Mateu o Longoria. Crec que Peter Lim sí que estava assabentat de tot el que passava en el club. Les decisions importants les pren ell. En el meu cas vaig tindre una trobada amb ell i després va vindre a València després de passar de grup en Champions i també em vaig reunir amb ell. Jo no tenia comunicació directa amb Peter, la tenia amb Murthy. Mai vaig tindre relació amb Lim, només vaig parlar dues vegades“.

Vestuari: “Vull aclarir que no tinc cap vincle amb Lim. Em vaig trobar amb un vestuari que estava vivint una situació traumàtica. De sobte va haver-hi un cessament d’un entrenador quan ningú l’esperava. Hi havia jugadors molt pròxims a l’entrenador que havia eixit. El vestuari tenia davant una situació dura i amb un partit davant el Barça en tres o quatre dies. En aquell moment, la meua preocupació era recuperar als jugadors. Vaig tindre converses amb ells, però bastant curtes perquè no era el moment. Després, a poc a poc, volia que passaren eixe trauma. El vestuari estava tocat, clar que sí. Volia recuperar a tots els jugadors, curar eixa ferida perquè el València és un club exigent i calia tornar a estar a dalt”.

Rodes de premsa: “Això va ser quasi sempre. Jo tenia rodes de premsa que calia veure-les. En els primers dies els jugadors no volien fer declaracions, un poc en forma de protesta contra les decisions del club. Recorde anar només a una roda de premsa a Stamford Bridge. Em vaig reunir amb els capitans i em van dir que no tenia res a veure amb mi. Em vaig trobar en un club sense una jerarquia entre l’entrenador i el president. L’afició no volia a Anil i era difícil treballar en un context així. Tornant a Londres, l’única cosa que vaig fer va ser empatitzar amb el vestuari i posar-me al seu costat. Tot el meu respecte i afecte per a ells”.

Anil Murthy: “Veurem… Quan estàs en un context com eixe, clar que afecta. Encara que nosaltres teníem bon ambient, sempre passaven coses més enllà d’eixa. Amb un context tan complicat, on sempre hi havia manifestacions i les opinions de la gent amb el club no eren bones… treballar sempre és difícil. No és el millor ambient per a desenvolupar el treball. Passar a huitens de Champions com primers en un grup amb el Chelsea, Ajax o Lilla, amb totes les nostres dificultats, és per a posar-lo en valor. Mestalla sempre ens va donar un gran empenyiment”.

Entrenador funcionari: “Eren coses que no m’ajudaven res. El context era molt dolent perquè el que fa és llevar-te credibilitat amb molta gent. Els jugadors saben la realitat i és clar que va ser una cosa lletja. Vaig tindre una conversa molt dura amb Anil Murthy per aquest tema. Quan em parlaven sobre acomiadar a algun empleat… jo deia que volia conéixer primer a la persona. Els que es van voler quedar, ho van fer. No sols va ocórrer amb Camarasa, també amb el readaptador Alberto. Creia que eren gent que estava fent una bona faena i no calia acomiadar-los. Preferia conéixer abans de fer algun canvi. No tenia cap problema a dir-li a Anil totes aquestes coses”.