Així va ser la negociació per Etta Eyong amb el Llevant

El València va arribar a les últimes hores del mercat amb la necessitat d’incorporar un davanter i, després que es frustraren les opcions de Pedro Gonçalves i Marvin Ducksch, va aparéixer damunt de la taula un últim nom: Etta Eyong. L’operació, però, a penes va arribar a convertir-se en una negociació real i va acabar descartada per les exigències econòmiques del Llevant.

La possibilitat d’incorporar el davanter camerunés va arribar directament a l’entorn del València a través del mateix futbolista i del seu agent, Carlos Sureda, de LIAN Sports, que tenien el mandat del Llevant per trobar una eixida al jugador per motius econòmics. En un moment en què el València buscava amb urgència una alternativa per reforçar el seu atac, la proposta va ser traslladada al club de Mestalla.

El València va decidir explorar la possibilitat i va contactar directament amb el Llevant per conéixer les condicions d’una operació que, des del principi, tenia uns paràmetres econòmics molt definits.

La resposta des d’Orriols va ser clara: 10 milions d’euros pel 100% dels drets del futbolista o una quantitat d’entre 5 i 6 milions pel 50%. El Llevant estava disposat a escoltar el València, però no a modificar substancialment unes condicions que considerava necessàries per donar eixida al davanter.

El problema va aparéixer immediatament. Les quantitats plantejades pel Llevant quedaven fora de l’escenari econòmic que manejava el València per a l’últim dia de mercat. La propietat valencianista no havia donat autorització per a afrontar una inversió d’eixe calibre i, a més, el club tampoc considerava que Etta Eyong justificara realitzar un esforç econòmic tan elevat en les últimes hores del mercat.

D’esta manera, el que inicialment podia convertir-se en una via d’emergència per solucionar la falta d’un davanter va quedar pràcticament descartat des del punt de vista econòmic. No hi va haver una negociació prolongada ni un intercanvi de propostes que apropara les postures: el València va conéixer les condicions del Llevant, les va analitzar i va entendre que no encaixaven en les seues possibilitats.

L’operació arribava, a més, després d’una jornada en què el València ja havia vist com es frustraven altres alternatives. Primer va ser Pedro Gonçalves, l’operació del qual va quedar bloquejada per la negativa de Singapur a assumir una compra obligatòria pròxima als 20 milions d’euros. Posteriorment va aparéixer Marvin Ducksch, però el context del Birmingham i la proximitat d’un partit, amb el davanter inclòs en la convocatòria, van fer impossible executar el moviment.

Amb el rellotge acostant-se al tancament del mercat, Etta Eyong es va convertir així en l’última oportunitat que va aparéixer damunt de la taula. El València va estudiar la proposta, però les exigències econòmiques del Llevant van fer inviable l’acord.

Passades les 21:00 hores, el club ja havia descartat les diferents alternatives ofensives que havia manejat durant el dia i va decidir no realitzar cap incorporació. La via d’Etta Eyong va ser, per tant, l’últim intent abans que el València donara per tancat un mercat en què buscava un davanter i va acabar sense cap reforç.