CRÒNICA: Salvació matemàtica, festa a Mestalla i Europa a tir

Mestalla va esclatar d’alegria com feia temps que no ho feia. El València de Carlos Corberán, ja salvat de forma matemàtica, va oferir una nova exhibició davant la seua afició (3-0 contra el Getafe) i es permet somiar amb Europa: a falta de tres jornades, el conjunt blanquinegre és nové i només té un punt menys que el seté classificat, a l’espera que acabe la jornada.

Amb la victòria d’este dissabte, el València encadena 10 jornades consecutives sense perdre. Des del 22 de febrer, quan va caure a casa contra l’Atlètic de Madrid, ha sumat punts davant Osasuna, Valladolid, Girona, Mallorca, Madrid, Sevilla, Rayo, Espanyol, Las Palmas i Getafe. Una ratxa espectacular que ha transformat la dinàmica d’un equip que semblava condemnat.

Corberán, fidel al seu bloc habitual, només va introduir matisos en l’onze, amb Hugo Duro i Pepelu com a titulars, i la consolidada parella de centrals Mosquera–Tárrega. El partit es va encarrilar molt prompte: penal clar sobre Duro als sis minuts que Pepelu va transformar amb tranquil·litat. Mestalla ja vibrava.

Tot i el domini, Mamardashvili va haver d’intervindre en un parell d’accions de mèrit per mantindre el marcador a zero, una d’elles a un gran llançament de falta d’Alderete. Però el València era superior. I ho demostrava, sobretot, Javi Guerra, que va signar una primera part de nivell superlatiu: conduccions, pressió, assistències, regats, arribada… Un recital. El seu passe a Almeida quasi acaba en el segon, però el portugués no va encertar amb Soria descol·locat.

El 2-0 arribaria poc després, amb fortuna: xut d’Almeida que Alderete desvia lleugerament i despista el porter visitant. Amb el Getafe desbordat, el València va seguir buscant porteria. Hugo Duro va tancar la golejada transformant un altre penal abans del descans.

La segona part, amb el marcador ja decidit, va baixar revolucions. Corberán va aprofitar per repartir minuts entre Fran Pérez, Jesús Vázquez, Iván Jaime, Rafa Mir, Enzo Barrenechea i Diakhaby. Mestalla, mentrestant, celebrava amb eufòria una permanència que, mesos enrere, semblava una quimera.

Amb el treball fet, el València afrontarà ara un tram final il·lusionant contra Alavés, Athletic i Betis. Tres jornades per confirmar el miracle: salvar-se i, per què no, tornar a Europa.