Les nostres Xarxes Socials

     

Els temes més vistos
Almeida:

Eva Tortajada , 28/03/2024

Almeida: "Estic content de jugar sense dolor"

ACTUALITAT

ACTUALITAT  

3 anys de la fatídica nit a Mestalla

Per Blanquinegres · 01 Maig, 2017

1 de maig de 2014, el València jugava el partit més important de la temporada a Mestalla després d’haver perdut per 2-0 al Sánchez Pizjuan en un partit molt polèmic en l’anada de les semifinals de la Uefa Europa League. L’equip blanquinegre era conscient de la dificultat que tenia arribar a la final, però la remuntada contra el Basilea va fer creure que era possible.

L’afició estava convençuda de que el miracle podia fer-se realitat i va donar el màxim per la seua part. L’ambient era el de les grans cites a Mestalla. El partit començava a les 21:05 i des de les 6 de la vesprada la gent plenà l’avinguda de Suècia per a donar una càlida benvinguda als jugadors. L’encontre començà a guanyar-se des de fora del estadi, on milers de persones es deixaven la veu per a fer més fàcil l’heroicitat.

La nit començava bé amb un gol tempraner de Feghouli que avivava les esperances del camp de Mestalla, ple de gom a gom per a viure una nit per al record valencianista.Poc de temps després, Beto no va ser capaç de traure un baló cabotejat per Jonas i es va fer el segon gol en propia quan només havien passat 26 minuts de partit. El somni de qualsevol aficionat del València estava complint-se. La remuntada era possible i les goles de molts aficionats ja no donaven per a més.

La segona part va ser una altra història. Pizzi sabia que amb aquell resultat assegurava la pròrroga, per tant va decidir no arriscar i jugar amb paciència la resta de partit. L’eufòria arribà al minut 69, quan Mathieu va fer el 3-0 en un rebuig d’un baló que havia quedat dins de l’àrea sevillista després d’un corner. La bogeria s’apoderà de Mestalla. Els valencianistes es veien amb peu i mig a Torí.

Desgraciadament, la història no va terminar d’aquesta manera. Quan l’afició ja celebrava el retorn a una final europea 10 anys després amb el càntic de “Sí, sí, sí, nos vamos a Turín”, Bernat va enviar un baló fora de banda. Coke va posar la pilota dins de l’àrea valencianista i el silenci s’apoderà de Mestalla. El final ja el coneixem: gol per al Sevilla, Unai Emery corrent per la banda de Mestalla i el valencianisme destroçat en una nit europea que es suma a les dos finals de Champions dins del capitol de “nits europees per a l’oblit”.

Aquell dia es va esfumar la possibilitat de guanyar un altre titol europeu en el últim minut i de forma injusta. La història ens deu unes quantes així que esperem que no tarde molt en donar-nos-les.