15 anys des de la paralització de les obres: Nou Mestalla, una història de promeses incomplides i clau per a l’eixida de Lim
Per Alex Alfaro · 25 Febrer, 2024
L’1 d’agost de 2007 el València va iniciar les obres de construcció del Nou Mestalla. Un projecte faraònic ideat per Juan Soler del qual ja no queda pràcticament res més enllà dels 175 milions invertits en ciment en el solar de Corts Valencianes. Des d’aquell dia, el València ha presentat cinc projectes completament diferents per registre d’entrada de l’Ajuntament des de l’inicial de l’arquitecte Mark Fenwick en 2006. Les obres es van paralitzar en 2009 i amb Llorente i Salvo es van realitzar els primers retocs. Anil Murthy en 2018 i 2019; i LayHoon fins a tres ocasions durant l’any 2022 completen la llarga llista de vaivens que ha donat el Nou Mestalla. 16 anys de maquetes, presentacions PowerPoint, intencions, promeses, declaracions, terminis, rodes de premsa, 4 legislatures i 3 equips diferents de govern i una quantitat infinita d’articles de premsa, tot amb mateix final: l’estadi continua inacabat.
Hui es compleixen 15 anys des que les obres es paralitzaren. Durant tots aquests anys, cada projecte del València C.F ha anat a pitjor: més espai en brut, menys aparcament, menys edificabilitat, canvis de distribució, serveis no construïts, terciari sense construir, façana i coberta a menys i menys pressupost.
Projecte inicial
10 de novembre de 2006. Museu Príncep Felip de València i en pantalla gegant es projecta un estadi en el qual tots els districtes de la ciutat estarien representats en la coberta, tot això “unit pel riu Turia” i amb una banda tocant el “Amunt València” de fons. L’estadi va ser concebut per a aconseguir un aforament total de 75,100 espectadors. Comptaria amb 3,450 places d’aparcament, zona d’oci, un museu sobre la història del club, diferents zones VIP i un auditori per a assemblees i reunions.
No obstant això, els primers problemes econòmics arriben en l’estiu de 2008. Els ritmes d’obra es van anar alentint a poc a poc a causa de diferents pagaments endarrerits de fases ja construïdes del tercer anell. Aquesta situació va provocar canvis en el projecte del nou Mestalla com una disminució en l’aforament a 72,032 espectadors i 150 places de pàrquing menys per a ajustar-se a la nova ordenança. A més, el terciari va quedar en brut quan la primera idea era situar un hotel a la cantonada que dona a la figura de la Dama d’Elx. Al juny de 2008 es marca un pressupost per a la finalització d’obra de 185,208,000, xifra indicada en el projecte de 2022. Tot això no serviria de res perquè el 17 de febrer de 2009 es van parar les obres de manera oficial a causa de la falta de finançament.
Procés de venda i les promeses de Meriton
Amb la presidència d’Amadeo Salvo es va tornar a contactar amb l’arquitecte anglés per a encarregar un redissenye que no veuria la llum. En els primers mesos del seu mandat, el president assegurava que s’anava a fer “el millor estadi que hi ha a Europa a tots els nivells” però amb modificacions que eliminarien les pistes d’atletisme i reduirien l’aforament fins a poc més de 60,000 espectadors. Per a Fenwick el repte gran, però no tenia cap problema a afirmar que “el pitjor seient del nou Mestalla serà millor que el de qualsevol estadi“. Les promeses mai es van fer realitat i així va arribar el procés de venda del club on la construcció de l’estadi era una de les línies roges que tant el València com la Fundació havien establit per a la selecció de les ofertes de compra. Amadeo Salvo va garantir en una entrevista que Lim s’havia compromés per contracte al fet que l’equip jugara en el nou estadi l’any del centenari. No obstant això, el contracte de compravenda de les accions per part de Meriton reflectia el famós “to procure”. Peter Lim només es comprometia a procurar la finalització de les obres en 2019 però en cap moment assumia l’obligació de fer-lo.
Amb Lim dins del club, en una de les primeres declaracions com a presidenta del València, Layhoon deixava entreveure que la celebració dels 100 anys d’història del València es podria produir en el vell Mestalla, ajornant la inauguració del nou estadi fins a 2020. No obstant això, uns mesos després, en la Junta General d’Accionistes va ser molt més rotunda: “No arribarem a temps de celebrar el centenari en el nou estadi”. En 2016 assenyalava que en sis mesos tindrien els dissenys de detall d’un nou projecte i una vegada aconseguiren els permisos, “reprendrem les obres”.
Primera gran modificació
La primera gran modificació del projecte de l’estadi va ser anunciada pel club durant la presidència d’Anil Murthy en 2017 i enviada a l’Ajuntament mitjançant registre d’entrada al maig de 2018. L’aforament inicial es reduïa ostensiblement fins als 55,109 i contemplava una capacitat intermèdia de 59,714 i màxima de 64,584. Els seients ocupaven tota la superfície de formigó i s’ampliava l’espai entre butaques i reduïa el nombre de llotges. Un altre dels grans canvis arriba amb l’aparcament: 205 per al club i 581 per a la resta del públic. L’espai de l’antic pàrquing seria ocupat per espais terciaris.
A nivell visual, la gran diferència es troba en la façana i la coberta. La closca metàl·lica se substitueix per una “pell curvilínia de tubs d’acer” (columnes i la resta a l’aire) i una lona en forma de pètals per a les graderies superiors. Mentrestant, la coberta se substitueix per cables tibats i bigues d’acer i cobria el 100% dels seients.
El pressupost no se sap amb exactitud però en el seu moment el València va informar que baixava 60M.
El València redueix encara més l’aforament
Encara amb Anil Murthy en el club, el València sol·licita una modificació de les llicències amb una modificació del disseny ja existent de 2018. El principal canvi que es va aplicar va ser la reducció d’altres 10,000 seients en l’obertura (45,573) i la incorporació de terrasses en la zona mitjana. El pàrquing també veu sensiblement reduïda la seua capacitat i no varia la façana. Un aspecte curiós és que el projecte no suporta la instal·lació fotovoltaica ni indica que està prevista, un aspecte lògica tenint en compte que la coberta seria de lona tibada.
Els projectes de Layhoon
Layhoon torna a València a l’agost de 2022 amb l’encàrrec per part del màxim accionista de desencallar la situació urbanística, com ella mateixa va reconéixer en una roda de premsa al juliol d’eixe mateix any. Només un mes abans, el club va celebrar una roda de premsa des de l’esquelet del futur estadi amb la presència de Sean Bai, acompanyat per l’arquitecte del nou estadi, Mark Fenwick; el cap d’operacions del projecte, Christian Schneider, i la directora financera de l’entitat, Inma Ibáñez.
Novament, el València tornava a canviar completament el disseny de l’estadi. L’aforament inicial s’ampliava fins als 49,058 persones i es marcava un màxim de 70,020. És a dir i per recapitular: el Nou Mestalla veu minvat en 20,000 seients el seu aforament inicial des del primer projecte. El club deixava el terciari completament en brut i modifica la façana i incorpora les famoses “balconades” (baranes) de xapa ondulada. La coberta, per primera vegada, no cobreix el 100% de l’aforament i passa a un 75%. A més, malgrat l’ampliació de l’aforament es va reduir el pressupost en 12,8 milions.
Les últimes notícies han arribat en relació a l’Ajuntament, que ha exigit que Peter Lim garantisca el finançament total de les obres i realitzaran un estudi independent per a conéixer el cost real de la construcció. De moment, el màxim accionista del València ha respost no signant la documentació necessària per al Mundial 2030.