11 anys sense Antonio Puchades

“L’honor d’un xic suecà és jugar en el València, no en el Barcelona o el Reial Madrid. Jo podria haver anat al Barça, perquè em volia, però ho vaig rebutjar, no vaig voler anar. I això que em pagaven el triple! Però vaig dir que no, que preferia quedar-me en el València i en la meua ciutat, en Sueca”.

Potser siga una de les afirmacions més cèlebres d’un dels millors jugadors de la nostra història. I és que en la vida d’Antonio Puchades, trobem un exemple d’integritat i devoció que poques vegades s’ha vist i es veu en el món del futbol. Hui, 24 de maig, quan es compleixen 11 anys de la seua pèrdua, és impossible no recordar el record indeleble que va deixar en el cor del valencianisme. Perquè Tonico no sols va ser un brillant migcampista, sinó també un home de principis indestructibles. La seua carrera, íntegrament dedicada en cos i ànima al València, es va erigir en tot moment sobre els fonaments de la humilitat i la lleialtat.

Exemple a seguir tant dins com fora del terreny de joc

I és que en una època on les temptacions dels grans clubs eren irresistibles, Puchades es va mantindre fidel al seu amor pel València i la seua terra natal, Sueca. Durant més d’una dècada, l’etern “6” valencianista va demostrar ser una figura imponent en el camp, conegut per la seua intel·ligència tàctica, capacitat defensiva i habilitats de lideratge. Sols va ser així com, poc a poc, la seua visió del joc i la seua destresa es van guanyar el respecte i l’admiració no sols dels seus companys, sinó també dels seus oponents.

Però tot i això, el que més ressalta en el seu llegat no són només les seues habilitats tècniques, sinó el seu profund sentit de l’honor i la identitat. En una època en la qual les ofertes lucratives de clubs com el Barça es feien veure, Puchades va mantindre la seua decisió de quedar-se a València. Per a ell, el vertader valor no estava en els diners, sinó en la connexió emocional i cultural amb el seu club i la seua gent. I rebutjar una oferta que triplicava el seu salari no va arribar a ser un sacrifici per aell, sinó una afirmació dels seus valors. Uns valors marcats per una humilitat que, tot i l’èxit, no va desaparèixer en cap moment.

Hui, tot i la situació dramàtica que viu el valencianisme, l’esperit d’Antonio Puchades continua viu en cada racó de Mestalla i en el cor de cada aficionat del València CF. I és que el seu exemple ens recorda que, tot i en un futbol cada vegada més absorbit pels diners, la vertadera grandesa resideix en aquells que trien la lleialtat i l’amor per damunt de tot.