CRÒNIQUES  

El València no pot amb el Celta i la Champions haurà d’esperar (1-1)

El Valencia CF va fer tot per a guanyar en Balaídos però només va poder aconseguir l’empat davant el Celta (1-1), en un trepidant i emocionant encontre en el qual els de Mestalla van anar de menys a més i van disposar de moltíssimes clares ocasions de gol, especialment en la segona meitat, però en el qual només va encertar Santi Mina d’un potent llançament. Va meréixer tornar amb els tres punts i únicament la falta d’encert va evitar el triomf. Després de dos derrotes consecutives el Valencia CF necessitava alçar-se amb força i demostrar que no és casualitat la seua excel·lent temporada i la seua candidatura encara als objectius més importants de la Lliga. Marcelino, amb la important absència de Parejo per sanció, va apostar per Carlos Soler com a acompanyant de Kondogbia, qui tornava a l’onze després de perdre’s la visita del Getafe a Mestalla, per a l’eix del centre del camp a Vigo. En la porteria i la defensa només va continuar Garay com a titular, igual que Andreas i Guedes en les bandes, mentre que en atac Rodrigo i Santi Mina van ser les novetats de l’últim onze.

La seua eixida va ser fulgurant amb una acció ràpida i vertical que va acabar amb centre de Guedes però que no va trobar rematador per poc davant l’atenta eixida de Roncaglia. El Celta contraatacà amb una cabotada de Wass encara que ben defensat per Lato, que li va impedir rematar amb comoditat en el segon pal. Era una bona eixida de partit, de control tàctic i un València ben posicionat, amb la línia de pressió alta. Passaven els minuts i el Celta dominava la situació encara que sense crear perill. Mentrestant, els de Mestalla tractaven d’assegurar la passada i buscar la velocitat dels puntes. En una d’eixes arrancades Santi Mina li la va posar a Carlos Soler, qui va xutar a porteria i Sergi Gómez, molt atent, va evitar el pitjor en creuar-se. Al caient de la mitja hora Andreas va disposar de l’ocasió més clara dels valencianistes, però la seua potent rematada va ser detinguda pel porter del Celta. El València era ja el dominador de la situació amb un Kondogbia majestuós en la recuperació i en la construcció del joc. Ja s’arribava més a l’àrea celeste i Guedes, amb tot a favor i aprofitant un regal de Pione Sisto, va llançar alt en una altra oportunitat claríssima. El portuguès es lamentava de la seua punteria, va perdonar. Així i tot, la primera meitat va acabar amb empat i no es va moure el marcador.

Després del descans i sense temps perquè molts aficionats s’acomodaren en els seus seients, el València va poder avançar-se amb un xut des de fora de l’àrea de Carlos Soler que blocà ben Sergio Álvarez. I poc després el meta cèltic va tornar a ser decisiu en trautre en una gran intervenció un gran llançament de Guedes des de prop després d’una excel·lent deixada de Rodrigo, qui es va acostar també al marc local amb un xut que es va anar fora per poc. L’estava mereixent l’equip de Marcelino. I en el minut 58 una passada estratosfèrica per alt de Guedes cap a Santi Mina, després d’una bona acció defensiva de Soler, va ser definit de forma excepcional pel gallec per a marcar el 0-1. Va demanar perdó a la qual va anar la seua afició. Tanmateix, la felicitat valencianista no va durar res, ja que en un servei de falta llançat per Wass ho va cabotejar Maxi López al primer pal i va sorprendre Neto que no ho esperava. Errada de marca de la defensa.

Una altra vegada a començar de zero. El partit va recobrar l’emoció i la intensitat. El València volia guanyar, el Celta també. Ferran Torres va eixir en els compassos finals i va donar verticalitat i regateig. El jove internacional va accelerar el futbol ofensiu i va ficar por a la saga celeste. Així, Sergio Álvarez va tornar a impedir la derrota amb una molt bona parada davant Vezo i en el posterior rebot, el xut de Kondogbia es va estavellar en el cos de Pablo Hernández. Llàstima. Al València només li faltava ‘matar’ al Celta. Era millor en tot i Ferran Torres, després d’una gran passada de Vietto, no va ser capaç de batre al meta, de nou, providencial en detenir el seu xut amb una actuació felina. Altra vegada, va perdonar el València. Carlos Soler, en una immillorable posició, va rematar també fóra. Increïble, però cert. Era un monòleg visitant. L’estava fent tot per a guanyar, encara que lamentablement el partit va acabar en taules. Al final, un punt que sap a poc per l’excel·lent treball realitzat pels jugadors blanc-i-negres. Només la falta de punteria va impedir un merescut triomf del Valencia CF.