CRÒNIQUES  

El València marca territori (1-1)

Vore al València CF dirigir-se de tu a tu a l’Atlètic de Madrid il·lusiona, cal anar pas a pas, però l’ambició d’este equip l’ha posat damunt de la taula des del minut 1 de LaLiga. No és gens fàcil evitar caure en la teranyina de l’Atlètic, més si cap quan estàs per darrere del marcador, però este València CF de Marcelino és pur cor i mai va a deixar de creure.

Quan l’àrbitre va assenyalar el descans, Kondogbia agafà la pilota amb la mà i el va tirar amb ràbia a la gespa. Un gest que ve a resumir el que va anar el primer temps, en el qual el València CF va aconseguir tutejar a l’Atlètic, però es va retirar als vestuaris perdent 0-1. Va rematar més vegades que el seu rival, set xuts per quatre del conjunt blanc-i-roig, però els va bastar una passada de Griezmann a l’esquena de la defensa perquè Correa colpejara ajustat al pal i marcara. Fins a aqueix moment la història era ben diferent de la del curs passat, el València CF era conscient que havia de fer un pas més i crear més perill que en el doble duel de LaLiga anterior. I així va ser.

Ho van intentar Wass, Rodrigo, Santi Mina, Carlos Soler… però va ser l’argentí Correa qui es va encarregar d’apagar la metxa de Mestalla. Fins a aqueix moment, la tropa de Marcelino tenia més la pilota i va buscar més el gol que el seu rival, amb bones caigudes de Rodrigo i Santi Mina oferint el seu suport per a trencar línies, però no va ser suficient. Des de la banda, Marcelino insistia a seguir amb la mateixa idea, l’equip arribava i buscava el gol amb llançaments violents des de fora de l’àrea, però va acabar sent Neto el que amb una gran mà, va evitar el 0-2. Segurament el més just hauria sigut l’empat, però així es va arribar al descans.

A voltes la justícia no s’imposa en el futbol, però en este cas, el València CF la reclamava a crits. Sí, a voltes cal persistir per a aconseguir el teu objectiu, i així va ser. Ni l’esglai inicial després d’un centre de Correa que no va aprofitar Diego Costa va poder amb la il·lusió valencianista, apareixent Rodrigo Moreno -després d’una prolongació de Wass– per a baixar amb el pit la pilota i colpejar de forma endiablada per a l’èxtasi de Mestalla quan va besar el fons de la xarxa. Una acció de crack.

En aqueix moment, espentat des de la graderia, es van vore les ganes del València CF per seguir creixent. No es van conformar amb haver igualat el marcador i es van obstinar a continuar portant el comandament, ambició que quasi obté la recompensa del gol, però la cabotada de Gabriel Paulista a l’eixida d’un córner la va escopir el pal. Es portava les mans al capdavant, Oblak estava batut, però va faltar un polsim de sort. Marcelino va optar per oxigenar la zona d’atac amb Gameiro i Batshuayi, ressituant a Rodrigo a la banda esquerra, però van ser Wass, a tres minuts que baixara el teló i Gameiro en l’últim sospir, els qui van poder segellar la victòria. Oblak es va engrandir per a evitar la victòria valencianista, però el València CF està disposat a parlar de tu a tu als grans.