CRÒNIQUES  

Un València horrible s’ofega davant l’atenta mirada de Lim (1-2)

El València va perdre a Mestalla davant el Getafe després d’un mal partit en el que Marcelino va voler rotar i canviar part de l’alineació. Vietto i Andreas, a més de Maksimovic, van començar com a titulars. El Getafe es va plantar bé a Mestalla i va començar molt fort, i de fet, va ser el més precís en marcar en el seu primer xut entre pals. Remy va batre de llançament ras i ajustat a Jaume Doménech que res va poder fer en el gol visitant. Però no hi ha pedra que no puga trencar este València CF que va reaccionar amb força i va tractar d’igualar prompte la contesa. Maksimovic, de cap, després d’un servei de córner va rematar alt en una bona ocasió dels locals. També Zaza ho va intentar amb la testa però va eixir fregant el pal. El València CF va intentar trencar la muralla del Getafe abans del descans, però no va poder a pesar de buscar-ho una vegada i una altra. Ara bé, va ser la primera pitjor part de toda la temporada i Mestalla demanava canvis.

Hi havia temps per davant, encara que el partit es va complicar encara més en l’arrencada de la segona meitat amb el segon gol de Remy de xut molt ajustat al pal esquerre de Jaume. El Getafe tornava a ser letal, segon xut, segon gol de la vesprada. I, de nou, tocava alçar-se i barallar com a guerrers. I açò va fer. Gayá, al caient de l’hora de joc, va tractar de sorprendre a Guaita de cap, però es va ser alt per poc. Era ja una altra història. Mestalla va queixar-se i va ser quan Marcelino va arriscar al màxim i va ficar tres canvis de colp: Rodrigo, Carlos Soler i Ferran Torres van agafar el testimoni de la responsabilitat amb mitja hora encara per davant. Era una aposta del tot pel tot. I va eixir perfecte quan Rodrigo es va girar de meravella del seu defensor i la va posar lluny de l’abast de Guaita. Era l’1-2 en el minut 69 i Mestalla explotava d’alegria en suport dels seus. Tot era possible. Era un cicló, un vendaval de futbol dels de Mestalla. El jove Ferran Torres es va inventar una acció personal per la seua banda amb centre mil·limètric a l’àrea que Zaza no va encertar per centímetres. L’italià va saltar molt, però no va arribar a connectar bé la pilota que va eixir per damunt del travesser. Garay es va atrevir a llançar des de fora de l’àrea a la búsqueda de l’empat. L’afició es va bolcar amb el seu equip que ho estava donant tot sobre la gespa davant un Getafe que emprava les seues armes per a no jugar molt i que passaren els minuts amb faltes, pèrdues de temps i tot tipus de moviments que eren consentits pel col·legiat. I va arribar l’expulsió de Dani Parejo, el capità, va caure en la trampa de Jorge Molina i li va propinar una colzà que va vore l’àrbitre. Tocava l’heroica. Ho va intentar de totes les formes, però al final no va poder aconseguir un millor resultat. Ara, a pensar en el partit d’este dissabte davant el Celta en Balaidos.