La millor informació del ValènciaCF en valencià

Sumant de 3 en 3, marcant de 3 en 3 (3-1)
,

Sumant de 3 en 3, marcant de 3 en 3 (3-1)

Nova victòria blanquinegra davant l'Espanyol per 3 a 1. 3 punts més per continuar dalt i Mestalla acostumbrant-se a marcar de 3 en 3. Gols per a Piatti a la primera part i per a Parejo i Alcacer a la 2a.
COMPARTIR

PUNTS DEL PARTIT

PUNTUACIÓ
7.8
8 Porteria
9 Defensa
7 Centre del camp
7 Davantera
8 Nuno

728-90

Mestalla volia fer el primer gol de la vesprada. Massa besos haurà de donar Nuno a l’acabar el partit si la cosa segueix aixina. L’equip al verd va captar ràpidament el que volia hui la gent. Primer minuts i la possessió ja era totalment blanquinegra, qüestió de minuts era que el primer baló valencianista tocarà la xarxa. Dit i fet, 7 minuts bastaren per a que Mestalla celebrarà el primer. Baló conduit per André Gomes, obertura a la dreta per a que Rodrigo centrarà i Piatti arribant des de darrere l’espenta a gol.

Plàcid, ni en els millor dels somnis. Menys de 10 minuts i el lluminós de Mestalla ja brillava tant com el sol de la vesprada amb el 1-0. Però davant d’este València competitiu fins jugant a les boletes, va buscar el segon sense cap tipus de mirament. Alcacer prop de la mitja hora apunt va estar de sorprendre a Casilla en una pilota que va quedar-se a mig camí entre la saga i el meta perico.

Els de Nuno vist el favorable del marcador caigueren en una indolència que poc preocupava donat la poca operativitat catalana a l’atac. Només la pilota parada acaba donat alguna cosa de perill a l’àrea d’un Diego Alves que oferia tranquil·litat a la graderia i a la seua línia defensiva.

Encarant els últims minuts de la primera meitat el València demanava com l’aigua un temps mort. Sort que el descans era qüestió de minuts.

Amb el primer acte tancat, la visió general era de que el València havia començat de més a menys, amb un Piatti, autor del primer gol, tocat per la vareta i que per res del món l’equip dirigit per Nuno podia relaxar-se.

Vist l’últim quart d’hora blanquinegre a la primera meitat, s’esperava una reacció des d’el vestidor, un València amb un marxa més. El curt marcador feia pensar en la fe perica. I fruit d’una pèrdua de Parejo, l’esglai a Mestalla va arribar. Sergio García aprofitava el regal del de Coslada i marcava, sort que l’assistent de Clos Gómez alçava la bandera marcant un fora de joc, inexistent.

L’avís perico ja era una realitat, ara tocava que el València estiguera atent com per a rebre el missatge. De nou l’equip, com al primer temps tornava a rebre la nota. Parejo amb un baló des de la fontal de l’àrea ajustat al pal esquerre convertia el segon de la vesprada. Minut 19, 2 a 0 favorable i l’aficionat blanquinegre que ja podia pensar en que els València tornaria a sumar els 3 punts al camp de Mestalla. No seria l’últim de la vesprada. Minuts més tard, Paco Alcacer es sumava a la festa i celebrava amb un gol la seua setmana d’internacional absolut, aprofitant una errada d’enteniment entre la defensa perica i Kiko Casilla.

Amb el 3 a 0 la festa ja era plena a Mestalla. Fins i tot, Nuno, home de costums, va repetir amb la dinàmica dels canvis. Minuts per a Carles Gil i Robert. A més, amb els canvis, Mestalla va premiar amb ovació el partit del “Duende” Piatti i Paco Alcacer. Finalment, al 89, l’Espanyol va poder fer el gol de la dignitat de penal marcat per Sergio García. Un pena màxima que Clos Gómez hauria d’haver senyalat falta fora de l’àrea. Amb errors per a cada ú dels equips, el València va tancar amb un còmode 3 a 1 final, per continuar dalt de la taula classificatòria i millor encara, mantindré Mestalla com un fortí.

Deixa una Resposta

avatar
  Subscribe  
Notify of