La millor informació del ValènciaCF en valencià

Mort i resurrecció
,

Mort i resurrecció

COMPARTIR
330-120

És punyetera la vida. El València de Djukic reviu el mateix cap de setmana que Ràdio Nou ha mort. L’han mort millor dit. Ens hem quedat sense poder contar-vos una de les poques alegries que esta temporada ha donat l’equip de Mestalla. Hui hauríem preparat al Grada Nou València un muntatge amb el hat-trick de Jonas.

El brasiler ahir més que l’equipació del doblet, semblava que lluïa el de Soldado. Els dos últims gols van ser marca de la casa de Rober. Van ser espectaculars, però li va faltar alguna cosa. La veu de Rovira narrant-los –com haguera sonat en la veu de Rovi la volea del segon, o el tir al travesser del tercer- Costa imaginar-ho. I es fa dur eixe silenci.

Es feia dur també ahir vore el partit a Mestalla amb Rovira al meu costat. Ens va convidar el València –gràcies, Damià- a uns quants en representació de tots els integrants de la redacció d’esports. Allà estàvem amb Montalt, Marco, Folgado i Rovira. En silenci, amb el cap gatxo. Sense narrar després de tant i tants anys.

Me l’imaginava fent la narració mental de cada jugada, de les incursions per banda de Barragán i Sosó, de la solvència defensiva de Víctor Ruiz, del gran partit d’Oriol Romeu ja físicament bé per a per a menjar-se l’equip rival, fent dos passos endavant en la pressió i la recuperació, mossegant i fent ratlla al mig del camp. Ahir Oriol començà a guanyar-se de veritat el “6” que du a l’esquena.

El València de Djukic reviu. I m’alegre, tot i que sabeu que he sigut molt crític amb el serbi. Almenys el temps ens ha donat la raó en allò que li demanàvem que jugara qui millor estiguera, i entre altres coses que Banega, Ricardo Costa i altres passaren per la banqueta. Resta molt encara per a poder ser optimistes. No hem d’oblidar que ahir doblegues el rival quan es queda amb 10, que amb 11 fores incapaç de superar la defensa d’Osasuna, i que només jugares a plaer quan els navarresos s’entregaren i deixaren de pressionar el mig del camp i l’eixida de pilota.

En este tancament d’any vindrà la prova per saber si la resurrecció és definitiva. At. Madrid i Reial Madrid ens han de donar la nostra mida. M’agradaria creure Djukic quan diu que se’ls pot guanyar. Ho celebraria. Però aneu a permetre’m que si el València li marca al Madrid i guanya, aplaudisca, però no m’alce de la cadira. Això només em passa quan els gols els canta Rovira per a Ràdio Nou.

 

Deixa una Resposta

avatar
  Subscribe  
Notify of