La millor informació del ValènciaCF en valencià

Marcelino, amb la ment a l’Athletic i el cor a València
,

Marcelino, amb la ment a l’Athletic i el cor a València

COMPARTIR

728-90

Fa uns mesos Marcelino expressava a “El Transistor” que el seu projecte a València estava inacabat. Ahir a San Mamés les paraules de Marcelino es van convertir en fets, perquè ell no és l’únic que ho pensa. Fa la impressió que Jaume, Paulista, Guedes, Maxi (tan sols va estar dos mesos amb ell)… són de la mateixa opinió que l’entrenador asturià.

Un no sap el que té fins que ho perd. Marcelino va ser discutit a València després d’un inici de temporada on l’empat era el millor amic del conjunt blanquinegre. Ara mateix, més d’un valencianista firmaria amb els ulls tancats ixe inici de lliga, perquè les sensacions eren ben distintes. Els jugadors es negaven a donar per perduda una temporada en gener… Ixos temps on a València l’entrenador i el capità pareixien la mateixa persona…

Marcelino és sinònim d’identitat

Marcelino és sinònim d’identitat. És increïble la quantitat de vegades que presenciarem a València una primera part com la que va fer ahir l’Athletic. Poques ocasions, poca circulació de baló… i de colp una transició vertiginosa en el moment adequat. Sense merèixer-lo, avantatge al marcador.

A Bilbao ja veneren al nou entrenador, perquè és una persona molt fàcil d’estimar. Marcelino a València és com ixe primer amor que per més que passe el temps sempre està al teu record. Ixe somriure que encara es recorda a València… És sorprenent com tu, que eres valencianista de cor, t’alegrares tant per una Supercopa d’Espanya que guanyà l’Athletic Club.

Marcelino i el València: un amor correspost

La bona notícia és que l’amor és correspost. El dissabte, un dia abans del partit de la nostàlgia, Marcelino afirmà que el rancor no existeix dins de la seua persona. Ell, l’afició, els jugadors i jo crec que fins a l’Athletic Club saben que la tornada de l’entrenador al València tan sols depén de la venda de Meriton. Una vegada el club compte amb uns dirigents nous, Marcelino farà les maletes.

Però la raó és molt senzilla. Marcelino i el València són dos coses que s’atrauen i s’estimen, i amb els sentiments hi ha poc a fer. Es pot intentar abandonar-los, allunyar-se… però tornar a veure a ixe primer amor sempre desperta les mateixes passions, i això va ser el que va passar ahir a San Mamés. Marcelino té la ment a l’Athletic, però el cor a València.