L’estadística no enganya amb Carlos Soler
Per Blanquinegres · 14 Febrer, 2018
El València CF va tornar a guanyar diumenge passat després d’una ratxa de sis derrotes consecutives, tres a la lliga i tres a la copa. Una mala ratxa que ha coincidit en una plaga de lesions, que per altra banda continua, que va afectar massa a una plantilla curta i amb certa falta de qualitat. Davant el Levante, al derbi, el València va poder comptar per primera vegada des del passat 26 de novembre amb la seua medul·lar titular, la conformada per Parejo i Kondogbia al centre conjuntament amb Gonçalo Guedes i Carlos Soler per les bandes.
Precisament, el valencià ha tornat quant el seu equip més el necessitava. I és que Carlos Soler s’ha tornat una figura indiscutible i vital en la manera de jugar d’un equip que nota molt, tant en atac com en defensa, la seua absència. Sense ell, la figura de Montoya s’ha vist molt perjudicada, a Parejo li ha faltat un soci amb qui associar-se i els davanters han tingut menys ocasions que mai. Traduït en estadístiques objectives la comparativa és demolidora. Amb Soler de titular el València ha jugat 16 partits a la lliga, guanyant onze, empatant quatre i perdent només un (Getafe), és a dir, 37 punts de 48 possibles. Números de campió. Per altra banda, sense Soler a l’onze, el València ha perdut cinc partits i només n’ha guanyat dos (Celta i Girona), un total de sis punts de 21 possibles.
Un dels millors d’Europa:
I és que Carlos Soler és considerat un dels millors jugadors joves del planeta. Per a CIES Football Observatoy, el valencià és el millor mig centre ofensiu, menor de 21 anys, de les cinc grans lligues europees. Un valor que a més, està demostrant sobre el terreny de joc. Encara que la seua estadística no és portentosa (un gol i quatre assistències), la seua presència canvia el joc del València i convertix a l’equip en un totalment distint.
