La millor informació del ValènciaCF en valencià

L’altra gran passió de Neto
,

L’altra gran passió de Neto

El brasiler és un amant del golf
COMPARTIR
330-120

El seu nivell des que va arribar al Valencia CF està sent molt alt, en el curs actual és el quart porter menys golejat de LaLiga, però és ambiciós i cada dia treballa dur per a continuar creixent. Com és Neto fora d’un camp de futbol? Quina és la seua altra passió? “M’agrada molt el golf”, relata el porter brasiler.

Amant dels esports, va ser en la seua etapa a Itàlia quan “per curiositat” es va iniciar en el món del golf donant unes classes. Cert és que al principi no li eixia res, la qual cosa va provocar que a les poques setmanes aparcara les pràctiques. “En agradar-me els esports intente jugar, em divertisc, però al principi patia amb el golf i el vaig deixar”, reconeix Neto, fins que va arribar a València quan va buscar la seua particular revenja. Què va ocórrer?

En arribar a València va començar a viure prop d’un camp de golf, una circumstància ideal per a reprendre el seu repte per jugar bé al golf. “Com m’agraden tots els esports… no anava a perdre amb el golf. Vaig tornar a fer classes i a jugar, jugue fatal encara, però no ho deixaré, perquè quan comences a entendre com funciona t’enganxa. A mi em passa això, si tinc un moment lliure jugaré; estàs en la naturalesa, t’ho passes bé, disfrutes, és molt relaxant per a mi. Jugues amb tu mateix en el camp, has d’estar concentrat. Tinc dies bons i dolents (riures). A vegades tires la bola a l’aigua… o després tens un colp bonic i estàs de meravella. M’encanta”, reconeix.

A part de practicar, a Neto també li agrada vore golf per televisió. “Aprenc molt vegent-ho per televisió, vore els moviments, és el que més veig per televisió”, assenyala, abans de parlar dels referents que té: “El que Michael Jordan és en el basket, en el golf ho és Tiger Woods. És una llegenda, fa uns dies, després d’un temps parat quasi va guanyar en el circuit americà. M’encanta, però també hi ha altres grans jugadors com Jon Rahm, Sergio García… sempre que puc els intente vore”.