La millor informació del ValènciaCF en valencià

Jonas: “Una cosa que em dol és no guanyar un títol amb el VCF”
,

Jonas: “Una cosa que em dol és no guanyar un títol amb el VCF”

COMPARTIR




728-90

Un dels davanters més golejadors de la història del VCF, Jonas Gonçalves, ha estat parlant per als micròfons de Tribuna Deportiva per a recordar el seu curs en el club i valorar la situació actual.

Una cosa que em pesa és no guanyar un títol amb el València CF i no vam poder. Continue molt al València des que em vaig anar

Quan vaig arribar era Barça, Madrid i València. L’Atlètic no estava com hui amb el Cholo. En Lliga era complicat però record les semis davant Barça i sobretot el Sevilla a Europa League. Ací se’ns va ser l’opció de guanyar un títol. Això del Sevilla és difícil pensar-ho

El partit del Sevilla és el record més amarg que tinc en el futbol. Recorde que estàvem en la banqueta quasi celebrant i va ser un error nostre pensar-ho perquè ens descurem. Va ser el moment més trist de la meua carrera

Recorde el meu fitxatge pel VCF. La meua clàusula era d’1.2 milions perquè un any abans no em van pagar el que demanava i baixàrem la clàusula. Braulio em va dir que tenia 6-7 milions per a fitxar-me i em va fitxar per 1.2. Estava molt content

Vaig tindre telefonades d’altres clubs però no tenien places per a extracomunitaris. Vaig tindre una oferta de Lokomotiv que era tres vegades la del València però jo vaig voler anar a un gran d’Europa

Em quede amb Unai i Valverde de la meua etapa en el VCF. Valverde va aconsellar a Olympiacos el meu fitxatge quan em vaig anar del VCF. Unai em va intentar fitxar per al PSG per a fer-li ombra a Cavani, em va dir que jugaria poc, però PSG no va voler pagar molt per la meua edat i em vaig quedar en Benfica

Jo entenia molt als aficionats. Però jo sabia que tenia gol encara que físicament no fora el meu fort. Em deien que no corria o lluitava però jo mai vaig ser molt fort físicament. Jordi Alba em va ficar al cap la mitjana de 15 gols per temporada i es va donar

L’estiu de 2014 sabia que m’anava però Nuno em va dir que podia entrenar com un més i als 15 minuts em va separar amb Banega, Postiga i Viera i no vaig entendre. Ara amb el temps entenc perfectament que no comptava amb mi i preferia així