La millor informació del ValènciaCF en valencià

CRÒNICA: El València s’oblida de fer gols com a local (0-0)
,

CRÒNICA: El València s’oblida de fer gols com a local (0-0)

0-0. L'Athletic Club aconseguia frenar la dinàmica positva dels de Nuno davant de la seua afició.
COMPARTIR

PUNTS DEL PARTIT

PUNTUACIÓ
5.4
8 Porteria
6 Defensa
4 Centre del Camp
4 Davantera
5 Nuno Espíritu Santo

728-90

0-0. L’Athletic Club secava als de Nuno amb la seua triomfal ratxa com a locals. Ni tans sols la presència de la tripleta Alcácer-Rodrigo-Negredo va provocar un canvi per a millorar.

La pluja apareixia en el coliseu de l’Avinguda de Suècia, per presenciar ell partit entre 2 clàssics de la nostra la Lliga, l’Athletic Club i el València CF. Un València que malgrat la nit humida, va tindre el recolzament del seus, des de ben prompte. El valencianisme acudia a la cridà de la Curva Nord, per aclamar al seu equip.

Un equip que repetia, dibuix i onze per enfrontar-se als lleons del ‘Txingurri’ Valverde. Nuno tornava a travessar per els mateixos homes que li donaren els 3 punts la passada setmana davant el Vila-real. Amb els 22 protagonistes sobre el verd de Mestalla, era la graderia de Mestalla la que tractava de fer el primer gol de la nit, amb un aspecte brutal malgrat la suau pluja que banyava el Camp.

Amb el partit ja en marxa, eren els biscaïns el que tractaven de portar el pes de l’encontre, dominat més mitjançant la possessió de la pilota, per contra els blanquinegres pressionaven davant l’absència d’esfèric. Un treball de lladre, que els de Nuno no rebutjaven, amb ràpids contraatacs o bones combinacions entre Alcácer i Piatti. Fruit d’un contraatac ché, Rodrigo i Feghouli, construïren la primera per als de Mestalla just passat el quart d’hora inicial.

L’absència de pilota en els peus del blanquinegres, durant la primera part, va deixar-nos una versió del València molt pobra al mig de camp. Entrats en el minut 20, el València per fi obria el calaix de fer futbol. Primerament, per fi, apareixia André Gomes amb una conducció brillant que va acabar en infracció a favor dels de Mestalla. Fruit de la falta que va patir el portuguès, arribava la primera de perill en la porteria d’Iraizoz. Piatti penjava amb el seu guant i Alcácer no aconseguia connectar be amb el cap. Seguidament, Piatti tornava a ser el mal de cap de la saga bilbaïna.

El batalló blanquinegre continuava en mode assetjament. Ara el torn era per al mig campista de més classe sobre l’herba de Mestalla, André Gomes. Xut des de la frontal que acabava marxant fora. La llauna dels gols no s’obria i el lluminós de Mestalla continuava reflectint el 0-0 inicial.

Valverde va voler frenar el destí del partit fent un canvi a poc més de 5 minuts per fer el camí cap als vestidors. Beñat, apareixia en detriment del davanter Guillermo, per retindré més una pilota que las darrers minuts va deixar de ser bilbaïna. El canvi va provocar doble esglai en les grades de Mestalla. Primerament per l’acció roig i blanca, i segon per l’assistència mèdica que va necessitar el brasiler, Diego Alves. Amb eixe punt de suspens va arribar la fi dels primers 45 minuts de partit, amb el marcador de 0 a 0.

El sego acte es reprendria sense cap substitució en cap dels dos bàndols. Arrel als canvis, afortunadament, Alves eixia al camps sense mostrar cap senyal de dolor. Per el que fa al futbol, novament com ja passarà a la primera part, el València tornava a sofrir sobre la maltractada herba de Mestalla. Les arribades blanquinegres a esta segona part, eres comptades amb els dits de la mà. Tinguérem que arribar fins al minut 62 per vore una rematada de cap de Rodrigo que no va poder connectar amb comoditat  amb l’esfèric.

El València continuava tirant en falta l’organització en el centre del camp. Amb la intenció de canviar este dèficit del joc dels de Nuno, a la banda de Mestalla calfaven Filipe Augusto, Cancelo i Negredo. El preparador portuguès va travessar per sumar la presència del de Vallecas. A 20 per la fi el tauró ingressava en el camp per tal de forma una davantera amb molta pólvora. Nuno canviava a Piatti i col·locava sobre el verd de Mestalla el famós trident, amb el que molts valencianistes somiaven, tot sense perdre el rigor del dibuix tàctic (4-4-2). Rodrigo ocupava ara el costat esquerre, dupla d’atac per a Alcácer i Negredo.

Els minuts continuaven passant i cap dels dos equips acabaven per definir-se i atacar per dur-se els 3 punts. A falta de 4 per al xiulit final, Mestalla patia un bolc al cor. Alves parava, literalment, deixant-se la cara. Amb la pissarra alçada, i els tres minuts d’afegit, les sensacions començaven a deixar-nos clar que el València deixaria de sumar els 3 punts a l’estadi de Mestalla. Dit i fet amb el xiulit final i el 0-0, el València es deixava els primers dos punts com local. Un empat que sap a poc, vist el vist sobre l’herba de Mestalla i que arriba en un moment de parada per seleccions.

Deixa una Resposta

avatar
  Subscribe  
Notify of