La millor informació del ValènciaCF en valencià

El València que va estar a punt de ser
,

El València que va estar a punt de ser

COMPARTIR
330-120
banner-nou-caixa-popular-310x120-2

Els clubs de futbol intenten firmar diversos jugadors cada estiu, normalment cada secretaria tècnica té una llista de jugadors desitjats per posicions i preferències. El València no és una excepció, però sí que és cert que més vegades del normal ha hagut de firmar a l’opció B o l’opció C, ja que ha sigut impossible, per unes coses o altres, firmar a la primera opció. Amb Braulio firmar segones opcions ha sigut una constant, i si el València haguera tingut un poc més de diners, o les coses hagueren sigut d’altra manera, l’equip seria molt diferent de l’actual

Porteria

Dani Aranzubia. El porter de l’Atlètic de Madrid va estar pràcticament tot l’estiu esperant al València, el jugador estava lliure i ja hi havia un acord amb ell aparaulat, només faltava vendre a Guaita o Alves per a què Dani fora el porter suplent. Finalment no va haver-hi venda, i per tant Aranzubia va acabar anant al Calderón.

Defensa:

Van der Wiel. El lateral i el València arribaren a un acord mesos abans que acabara la lliga i el jugador va estar fins i tot a Mestalla, però l’Ajax volia 6 milions i el València oferia 4. Passaren les setmanes i les posicions s’aproparen un poc, però les diferències continuaven en un milió d’euros. Finalment l’operació es va trencar i el València va anar per Joao Pereira, i Van der Wiel va recalar al final de l’estiu en el Paris Saint Germain on enguany és titular i ha donat 8 passes de gol.

Mangalà. El central del Porto tenia un contracte ja redactat amb el València i també un acord amb l’Standard de Lieja per uns 5.5 milions d’euros. Només faltava tancar l’acord, però Braulio va pecar de “pardillo” i el Porto va oferir més diners al jugador i al club. Aleshores Braulio va haver de decidir entre Víctor Ruiz i Angelo Ogbonna, i finalment es va decidir per l’espanyol. Ara Mangalà és un dels centrals més cotitzats del món.

Nico Pareja. El mateix estiu en el qual es firma a Víctor Ruiz, el València intenta contractar a Pareja que l’any anterior havia firmat per 10 quilos per l’Spartak de Moscou. Acord total amb jugador que va deixar d’entrenar per a fer pressió, però Karpin no va baixar dels 16 miliions i el fitxatge es va trencar.

Siqueira. El lateral brasiler va estar també prop de firmar amb el València, el jugador i el club tenien un acord, i el València va oferir 4 milions pel 50% del jugador o 6 per la totalitat del passe. El Granada no va baixar dels 8 que demanava i el jugador es va quedar allí. El València va acabar firmant a Cissokho per 5.5 milions d’euros. Ara juga cedit al Benfica per 1 milió d’euros després de trencar-se a última hora un possible traspàs al Reial Madrid.

Mig del camp.

Abel Aguilar. Este estiu es pensava que l’Hèrcules anava a donar-li la baixa de l’any de contracte que li restava. Però com l’Hèrcules li devia diners del traspàs a Quique Pina, este volia fer caixa, cobrar i per tant no anava a facilitar la seua eixida. El jugador es va negar a anar a Granada per a pressionar i una vegada es va firmar a Oriol Romeu va acceptar anar cap al Tolousse per 2 milions d’euros.

Vicent Iborra. El jugador agradava molt a Braulio però no el suficient com per a pagar els 6 milions de la clàusula de rescissió del seu contracte. Com acabava contracte amb el Llevant el pròxim estiu, ja hi havia converses per a què firmara este estiu debades pel València. Però el Sevilla va fer caixa a última hora amb Medel i va pagar la rescissió d’Iborra.

Vitolo. El València es va reservar una opció preferent de compra per Vitolo quan va firmar a Viera. El jugador estava com a boig per firmar pel València i Braulio pensava en ell com al substitut de Feghouli si l’algerí abandonava el València este estiu. El Sevilla va pagar 3.2 milions per ell, i el València va rebutjar fer cap oferta per l’interior dretà que du 6 gols esta temporada.

Giovani Dos Santos. El jugador del Vila-real era la prioritat ofensiva per a este estiu. Braulio volia vendre a Piatti i firmar a Gio, però els temps no foren els ideals per al València. El Mallorca havia de fer caixa però la meitat dels diners anaven al Tottenham, per això calia incloure a altre jugador en l’operació com Tomás Pina (Si l’operació va ser de 9 milions, 7 Pina, 2 Gio i així els anglesos cobraven només 1 milió). Si Soldado haguera marxat abans, si Piatti haguera sigut venut o si el València haguera volgut a Pina, les coses hagueren sigut d’altra manera. De fet Braulio va recórrer a fons d’inversió, però estos no volgueren firmar a un jugador que ja havia fracassat en la Premier League. Al remat els diners de Soldado propiciaren l’arribada de Pabón i de Postiga. Gio du 10 gols enguany en el conjunt groguet.

Davantera

Gameiro. El València tenia un acord amb el jugador i durant mesos va negociar amb el Lorient. Però quan ja hi havia un acord preparat amb el conjunt francés, el PSG va oferir a Gameiro més diners, i es va trencar tota l’operació. L’estiu següent amb Gameiros sense protagonisme Braulio va demanar la cessió sense èxit, i este estiu estava en la llista per substituir Soldado, però el Sevilla va pagar 7.5 milions i es va avançar a la possible oferta del València.

Iago Aspas. El jugador estava tancat per Braulio per a ser el substitut de Jonas este passat estiu. Un fons d’inversió anava a pagar la meitat dels 10 milions d’euros, i el València l’altra meitat per a què Aspas fora davanter blancinegre. Però va arribar Federico Varona i va pensar que era una barbaritat, i en el buit de poder que hi havia en el València es va acabar desestimant l’operació. Aspas va acabar en el Liverpool per 9 milions d’euros i el seu rendiment de moment és prou decebedor.

 

Deixa una Resposta

avatar
  Subscribe  
Notify of