CRÒNICA VCF 2-3 Zenit: El VCF cau davant el poder del gol
Per Blanquinegres · 16 Septembre, 2015
La Champions regressava a la casa valencianista més de 900 dies més tard. Tot i l’aspecte desangelat que presentava Mestalla, el VCF eixia en intensitat i amb la consigna d’avançar-se al marcador el més prompte possible. Dels peus de Joao Cancelo, al minut 2 de partit, apareixia la més clara per als de Mestalla, ja que la pilota acabava estavellant-se al pal de la meta de Lodygin. Bon començament dels de Nuno en la reestrena a la màxima competició continental.
Minuts més tard però, eixe ritme es trencava amb el colp que Hulk va propinar a la graderia de Mestalla. El ‘7’ brasiler finalitzava un contraatac que des d’inici els blanquinegres tenien controlat amb superioritat. Jaume, poc podia fer davant el xut sec i ras que el davanter del Zenit es treia amb la seua cama esquerra. Al minut 9, Hulk, donava el domini per la mínima als de Sant Petersburg 0-1.
El panorama canviava i el VCF havia de mostrar-se més encara amo i dominador del partit. Enzo va encarregar-se de dotar de força als seus companys, donant eixida a la pilota amb les seues característiques arranques. Els d’André Villas-Boas, mentres continuàvem amb el seu pla traçat, esperar darrere i aprofitar les eixides amb Danny, Hulk i Dzyuba per poder ampliar la renda.
Prop del descans, el Zenit tornava a foradar la xarxa de la meta de Jaume Domènech, altra volta el mateix protagonista. Esta volta Hulk, colpejava des de la frontal de l’àrea sorprenent al porter d’Almenara. El 0-2 era massa per a una afició blanquinegra, ja prou calenta amb els seus d’ahí l’esbroncada tot just el xiulit que marcava el temps de descans.
La represa, les necessitats eren evidents al grup de Nuno Espírito Santo. Per això el tècnic portuguès no esperava cap segons del segon acte per introduir els pertinents recanvis que d’alguna forma pogueren canviar el rumb de l’encontre. Paco Alcácer i André Gomes entraven per Piatti i Javi Fuego. Estes substitucions a més guardaven altre missatge, Nuno es desfeia del seu equilibri al centre del camp per introduir la variant de dos davanters.
Als 10 minuts de la segona part, Mestalla tenia nous arguments per a creure en poder sumar després de la dolenta imatge de la primera part. Joao Cancelo era l’encarregat de restar diferencies mb un xut en el qual el meta rus s’equivocava a l’hora d’interceptar.
La història canviava de repent en contra dels interessos visitants que veien com una grada que no oferia massa resistència ara doblava els seus esforços per tractar de posar el seu granet de sorra. André Gomes, sense estar al 100% donava tota una lliçó al camp de Mestalla, creant una societat amb Gayà que a cada jugada feia tremolar a la saga russa.
Al minut 71, Nuno, tirava la seua última bala per diputar els 20 últims minuts de partit. Rodrigo s’incorporava a la parella Negredo-Alcácer per sumar més força a la zona decisiva. 2 minuts més tard, André Gomes, exquisit esta nit, igualava la partida a dos gols fent ballar al seu defensor dins de l’àrea. Poc durava l’alegria en Mestalla, ja que només 3 minuts més tard, al 76’, Witsel, atorgava novament l’avantatge mínim al camp de Mestalla.
El VCF s’havia vist desbordat en tot moment davant el poder efectiu de l’atac dels de Sant Petersburg. Amb el 2-3, campejant al lluminós de Mestalla, els visitants van ser amos i senyors del temps. Tot i la compensació de l’àrbitre afegint 5, el València CF va vore com els primers punts de ‘lligueta’ es difuminaven. Un mal negoci tenint en compte que els punts de casa d’ací en endavant han de ser vitals per certificar el pas cap als octaus de final de la competició. La pròxima parada per als blanquinegres és Lió, l’altre dels rivals a tindre en compte al grup.
