La millor informació del ValènciaCF en valencià

CRÒNICA: Un València bronco i amb garra (0-0)
,

CRÒNICA: Un València bronco i amb garra (0-0)

COMPARTIR

728-90

El València aconsegueix un molt meritori empat a casa del líder la competició. Els de Bordalás van demostrar ser un equip bast i amb arpa en un partit caracteritzat per les disputes i la polèmica arbitral

Les aturades de seleccions sempre es fan eterns, encara que és millor encarar-los amb una bona ratxa. El València visitava Anoeta amb l’única intenció de continuar ampliant la bona ratxa obtinguda després de la victòria enfront del Vila-real i l’empat a l’heroica contra l’Atlètic de Madrid. Enfronte ni més ni menys que el líder de la competició. Un equip amb onze punts més que el València que havia demostrat ser molt superior que els homes de Bordalás. Conegudes les baixes de Guillamón i Paulista, la gran sorpresa en l’onze titular era la participació d’Helder Costa per la banda esquerra. La resta de jugadors els previsibles, amb Cillessen, Gayà, Foulquier, Alderete, Diakhaby, Wass, Racic, Hélder Costa, Carlos Soler, Guedes i Hugo Duro.

Salten els jugadors i les diferències són clares. Mentre a Mestalla l’equip juga pràcticament només a causa de l’absència de graderia d’animació, en la resta de camps l’afició comença a marcar la diferència. Himne a capela i ambient ensonorització que buscava intimidar al València. Durant els primers minuts la possessió era única i exclusiva per a la Real. Per a ser més concrets, la primera possessió del València va arribar passat el minut dos amb una recuperació d’Hugo Duro, encara que duraria dues passes. L’equip tractava de dur a terme una pressió a dalt forta encara que sense molt d’èxit a l’hora de les recuperacions.

L’àrbitre seria un dels noms propis del partit. Encara que el primer quart d’hora va transcórrer amb tranquil·litat, en el 17 l’àrbitre canviava la seua decisió respecte a un servei de porta fent encendre a Anoeta. A més aqueixa jugada de tensió provocaria una xicoteta batussa entre Cillessen i Januzag. Seria uns minuts el propi belga qui protagonitzaria la primera ocasió, encara que sense molt de perill l’atrapava Cillessen.

El València volia atrevir-se i buscar porteria contrària, però el partit se li feia costa amunt i totes dues defenses estaven molt ben situades en el terreny de joc. Prova d’això que la primera ocasió del València no seria amb una combinació fins a l’àrea, sinó a través d’una recuperació en tres quarts de camp. L’angolés buscava un centre per a Guedes, i encara que a punt va estar d’arribar el portugués finalment la va buidar la saga donostiarra.

No tardarien molt a respondre els locals. Isak rebia en l’àrea davant de Diakhaby, i després de marxar-se de forma bastant clamorosa d’ell, disparava completament sol encara que Cillessen salvava al València amb una mà providencial a baix. Amb la primera part finalitzada, el València seguia dins en el partit a la casa del líder amb tota la segona part per davant.

Encara que els següents 45 minuts van continuar amb la mateixa dinàmica, sí que s’observà una major voluntat del València per disputar la pilota i arribar a porteria contrària. En temps passava i Bordalás manava calfar a Maxi, Marcos André i Koba. Mentre que Anoeta es posava en peus per a rebre a Oyarzabal.

Una altra de les polèmiques arbitrals arribaria en el minut 70. Cillessen cometia un possible penal sobre Isak, no obstant això no era assenyalat pel col·legiat pel fet que es trobava en posició antireglamentària. Però el partit continuava agant temperatura fins que explotaria amb l’ expulsió de Aritz després de pegar-li una patada a Wass des de el terreny de joc.

A partir d’eixe moment, cada jugada, cada acción venia amb una trifulca incluida. Partit molt calent que inclos arribava a recordar aquellos València – Getafe, en alguns momentos arribant a plegar al joc brut.