+  CRÒNIQUES  PRIMER EQUIP  

CRÒNICA Celta 1-5 VCF: Golejada per a tranquil•litzar els ànims

El València CF es presentava en l’Estadi de Balaídos amb una crisis esportiva que crispava a tot el valencianisme en les hores prèvies al partit. I tot per el rival que es trobava davant, un Celta de Vigo esplèndid en este inici de campionat que s’ha vist superat per el VCF, en una vesprada on els de Nuno han tingut l’eficàcia que altres dies havien perjudicat al conjunt valencianusra.

Certament l’inici dels de Nuno va ser tot un respir per tal de rebaixar la tensió i afrontar el partit amb bones sensacions. Unes sensacions que al primers minuts aproparen als de Mestalla cap al premi del gol. El Celta es veia sorprès per la bona imatge dels visitants. Que al tretze abastava el premi amb el primer gol de la vesprada. Una paret entre Alcácer i Dani Parejo acabava amb la finalització, molt bona, del davanter de Torrent. El VCF en poc més d’un quart d’hora demostrava intensitat i bona pressió que incomodava al conjunt gallec.

Amb este avantatge en la casa de l’equip revelació de la Lliga, el Celta es posava al treball. Poc li anava a fer falta ja que al minut després del gol blanquinegre, Pablo Hernández, tot i que en fora de joc, ja donava el primer pas per a canviar la dinàmica del partit. El conjunt de Nuno donava un pas enrere i el Celta ho aprofitava per començar a generar perill. Un perill que en algunes ocasions es produïen per falta de contundència dels hui de taronja. En eixa falta de contundència de la que parlem, arribava el gol de l’empat. El VCF no treia la pilota en la treta d’un córner i Augusto Fernández posava de nou les taules al lluminós de Balaídos. El colp tot i que en primers minuts va deixar tocat al València, més tard pareixia millor digerit. Recordar que l’alegria havia durat escassos 11 minuts.

Arribant al tram final de la primera meitat, el conjunt valencianista tornava a recobrar el temps del partit. En una ràpida jugada, André Gomes era derrocat al mateix balcó de l’àrea celeste. D’esta falta que s’encarregava Parejo de colpejar, naixia el 1 a 2. Brillant colpeg de Dani Parejo a la falta directa que posava l’esfèric a l’esquadra de la meta de Sergio. El xiulit posterior manava el partit cap als vestidors amb un VCF que en molt poc era capaç de tombar als locals.

La represa s’iniciava amb un colp damunt la taula de Paco Alcácer que davant Sergio no errava i ampliava diferencies posant el 1 a 3 al marcador. Mencionar l’errada gravíssima de la defensa gallega. El València aconseguia un bon matalaf, interesant per tal d’afrontar en tranquil·litat i garanties el partit. El conjunt de Berizzo per el seu costat tractaven de retallar al marcador però com de costum la figura de Jaume Domènech va ser vital per tal de mantindre la diferencia de 2 gols.

Qui si ampliava renda era el València CF. Al 19 de la segona part, el capità a l’igual que Alcácer feia un doblet de gols. De nou, la societat Alcácer-Parejo apareixia per traure a fot al conjunt blanquinegre. El Celta es veia clarament superat per el València que encara li quedava gol a les cames. Dani Parejo abans de ser substituït posava una pilota al primer pal de l’àrea del Celta per a que Shkodran Mustafi posarà el 5è gol de la vesprada. La ‘manita’ arribava en el partit menys pensat. En una eixida per tal de superar a un equip que fins el moment estava sent l’equip revelació de la Lliga. Amb el xiulit final el VCF sumava la seua segona victòria consecutiva a la Lliga i en un moment molt bo per tal d’afrontar la parada de Lliga amb tranquil·litat.