ACTUALITAT  PRIMER EQUIP  

CRÒNICA: Feia temps que no somreiem aixina (1-4)

Malgrat un mal inici de partit, el qual ha de ser treballat per Bordalás, el València ens va tornar a fer somriure amb una golejada a El Sadar. Soler va tornar a brillar i Guedes va ser tocat per una vareta durant el començament de la segona part. Amb molta polèmica arbitral, però amb els 3 punts en el caseller.

No anava a ser gens fàcil

Bordalás apareixia en els videomarcadors i El Sadar li rebia amb una gran xiulada. Des d’aquell moment tots erem coneixedors que es presentava un partit que no anava a ser gens senzill.

I així ho va demostrar la realitat. En els primers 5 minuts senyalava penal a favor de l’Osasuna després que Hugo Guillamón arribara tard a la pilota. Però després de la revisió en el VAR, el col·legiat es va fer cap endarrere. Però l’Osasuna tenia impaciència per marcar el primer. Seria en la següent jugada on després d’un mal rebuig de Paulista li quedava la pilota aMoncayola que des del perfil destre no li donava cap oportunitat de Mamardashvili.

Amb el públic presionant, el València va disputar uns primers 15 minuts per a oblidar i analitzar. L’Osasuna sent molt superior va tindre ocasions de tots els colors. Rubén García fallava en el segon pal i l’equip che no era capaç d’eixir del seu propi camp.

No obstant això, el pas dels minuts li va beneficiar al València. Avisava amb una falta des de la frontal de l’àrea de Guedes, minuts abans que arribara l’empat. El gol va ser obra d’una jugada estel·lar on novament va ser protagonista Carlos Soler. Aquesta vegada no marcant, sinó posant un centre meravellós que no desperdiciava Maxi Gómez.

Mentrestant El Sadar continuava amb les càntics constants contra Bordalás, el partit es trencava completament. Després de dues faltes malgastades per part de Soler, Cherysev es lesionava en l’última jugada de la primera part per a donar entrada a un debutant Foulquier.

Guedes tocat amb la vareta màgica

L’equip anava de més a menys. I això es veia. No obstant això, li faltava la xarrada en el descans de Bordalás. El València va començar com una moto, especialment una moto que es fa cridar Guedes. Tocat per la vareta màgica va fer el segon gol amb una mica de fortuna: va córrer el lusità per l’esquerra, va buscar un centrochut que va rebutjar Aridane i es va ficar per l’esquadra. Però per si algú s’havia quedat amb més ganes, tenia gasolina per a fer un altre golàs. Una sabatada impossible de parar.

A partir d’ací començaria el pur incendi en el partit. Màxima tensió entre públic, àrbitre i els 22 futbolistes. Marcava Darko després d’una fallada imperdonable d’Alderete que no es va entendre amb Mamardashvili. No obstant això, el VAR va decidir anul·lar-ho ja que el robatori havia sigut quan la tenia en els seus dominis Mamardashvii.

En la graderia s’escoltaven càntics menyspreables cap a l’arbite amb el popular “manos arriba esto es un atraco” i l’imperdonable insult de “fill de p*****” al col·legiat. Però el València callaria tota possibilitat de remuntada amb un golàs d’Alderete després d’un servei de cantonada sensacional de Soler. El valencià tornava a tancar un altre gran partit amb dues assistències en el seu caseller.

Al cap i a la fi, victòria del València que suma 10 punts de 12 punts col·locant-se com a nou líder de la competició. La il·lusió pels núvols, i un València Reial Madrid molt a la vora