+  CRÒNIQUES  PRIMER EQUIP  

CRÒNICA ATH 3-1 VCF: Desfeta en Bilbao

Pas enrere evident del VCF esta vesprada al ‘Botxo’. Dolorosa derrota per 3 gols a 1 gestada a la segona part on els de Nuno ratllaren la vergonya amb un ‘joc’ evident i fàcil per al rival. De res va servir el tant inicial de Parejo.

Quan tot San Mamés estava posant-se còmode al seu seient, Jaume desbaratava la primera ocasió de l’Athletic Club que arribava dels peus de Beñat. Els de Valverde havien eixit amb més revolucions que els de Nuno, fruit d’eixa intensitat, les perdudes eren una costant per als de Mestalla als primers minuts d’encontre i els roig i blanc ho aprofitaven.

Arribats al quart d’hora, el VCF es llevava la pressió basca a partit d’eixir ràpidament al contraatac i finalitzant les jugades amb forts llançaments des de la frontal de l’àrea. Tant André Gomes com Feghouli provaven l’atenció de Gorka Iraizoz. Al 19 de la primera part, una bona cavalcada de Zakaria Bakkali, acabava convertint-se en una falta molt perillosa que Dani Parejo es disposava a xutar per a que fora el primer gol de la vesprada. El capità blanquinegre sumava el seu primer gol del curs (minut 20) amb un bell xut des de 20 metres que superava a Gorka Iraizoz.

Amb el colp del 0-1, l’Athletic Club pareixia atordit al camp, sense comprendre ben bé que havia passat. Ara era el conjunt, hui de blanc sepulcral, qui canviava sensacions amb el rival. El VCF trobava fàcilment els recolzaments tant en curt com en llarg des d’el centre del camp cap endavant.

Però en un partit com el d’esta vesprada, amb tant de canvi de dinàmiques, el bon moment blanquinegre es trencaria de nou. Al minut 34 els lleons aconseguien tornar a firmar les taules al lluminós de San Mamés. Laporte empatava cabotejant al segon pal, després d’una treta de cantó, on Negredo errava pentinant la pilota i no rebutjant-la.

San Mamés i el seu equip amb l’empat tornaven a agafar el pols al partit, però el temps de descans va arribar per als protagonistes. La primera meitat arribava a la seua fi després de que els estats d’ànims canviaran com a una muntanya russa.

La represa amb els mateixos 22 protagonistes va arrancar amb lamentació i dels grans pel bàndol valencianista. Negredo al minut d’eixir dels vestidor podria haver tornat a posar en avantatge al València si haguera definit el gran passe que li Feghouli li havia servit. Malauradament, el de Vallecas va decidir retallar davant el porter, triant la pitjor opció.

No, només els de Nuno eixien amb l’objectiu del gol. Els pupils de Valverde mitjançant la jugada ‘marca de la casa’, la pilota parada tractaven de trencar la igualtat que mostrava el marcador. Una igualtat que Susaeta no desaprofitava de trencar al quart d’hora de la segona meitat. Errada defensiva entre Veso i Cancelo per a que el Markel Susaeta fera el 2 a 1 superant a Jaume.

Amb el partit remuntat, el VCF divagava per el terreny de joc sense mostrar un àpex de reacció, moment pel que Nuno va travessar per moure a banqueta. Alcácer i Rodrigo de Paul eixien per tal de reactivar la zona ampla del camp.

Aduriz, la obsessió de Nuno, va encarregar-se de trencar tota esperança valencianista fent el tercer gol basc de la vesprada. Una jugada on Raül Garcia va servir en safata la pilota a l’ex valencianista per a que este trencarà d’alguna forma el partit a falta de 20 minuts per al xiulit final.

El VCF podia caure i donar un pas enrere en un dia on es podia continuar el bon treball fet dimarts a Lyon. El que no entrava als plans era fer la desfeta que, sobretot, al segon temps van fer els xics de Nuno Espírito Santo. Un dia més els blanquinegres demostraren sobre el verd de San Mamés quedar desdibuixats, evidenciant la manca d’idees. La derrota, ja consolidada amb el xiulit final, arriba en un moment on durant 15 dies no es podrà assaborir res més que el 3 a 1 de hui.